Fa pocs dies que han començat els Jocs Olímpics de París 2024 i esta serà la tercera vegada en la qual competisca l’equip olímpic de refugiats. Hem triat visibilitzar este equip perquè en molts centres educatius tenim alumnat procedent de molt diferents llocs del món que arriben com a refugiats i podem, si ho desitgem, posar-los en valor inspirant-nos, en este cas, per l’esperit olímpic.
El president del Comité Olímpic Internacional va dir, en una cerimònia celebrada a la Casa Olímpica a Lausana, que rebia als 36 atletes –procedents d’11 països d’orígens diferents– amb els braços oberts, ja que són un enriquiment per a la Comunitat Olímpica i per a les societats. Tal és el valor que se li ha volgut donar a les persones refugiades i al foment de la pau en el món, que el Llorer Olímpic va ser entregat a Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Grandi va elogiar en el seu discurs als atletes refugiats com a far d’esperança i pau. El Llorer Olímpic va ser creat pel Comité Olímpic Internacional per a honrar a notables persones que, per mitjà de l’esport, han aconseguit avanços en matèria educativa, cultural, de desenrotllament i de consolidació de la pau. Potser este exemple ens ajuda a pensar en una forma diferent de rebre al setembre a l’alumnat.
La ciència també ha investigat com l’esport pot contribuir a la pau mundial, reconeixent el seu poder transformador que promou l’amistat, la cooperació i la pau en el món. En concret, esta investigació comença amb una estrofa del poema de Pierre de Coubertin (fundador del Moviment Olímpic Modern):
«Oh Esport, Tu eres la Pau!
Tu forges llaços feliços entre els pobles
unint-los en la reverència a la força
controlada, organitzada i autodisciplinada.
A través de tu, els joves de tot el món
aprenen a respectar-se,
i així la diversitat dels trets nacionals es convertix en una font
d’emulació generosa i pacífica».
Un bonic exemple real és l’amistat entre Jesse Owens i Lutz Long que va desafiar al règim nazi en els Jocs Olímpics de Berlín en 1936. Long era una propaganda perfecta per al règim Nazi com a exemple d’atleta ari. No obstant això, en la classificació per a la final del salt de longitud, Long es va acostar a Owens per a donar-li consells, ja que havia fet dos nuls, i gràcies a eixe gest Owens es va classificar i va guanyar la medalla d’or. Long va obtindre la medalla de plata però la seua amistat va perdurar al llarg del temps.
Esta altra investigació també examina els objectius i valors de l’olimpisme, descrivint l’esport com una pràctica intrínsecament valuosa, concebuda amb els seus propis objectius, normes i tradicions.
Potser després de la lectura d’este article ens fixem més en les 13 dones i 23 homes que conformen el équipe olympique des régugiés, procedents de països de tres continents (Àfrica, Amèrica i Àsia), amb el seu propi emblema amb un cor en el centre. Potser, també, mirem amb altres ulls a l’alumnat refugiat i valorem la importància de fomentar les amistats de qualitat en pro de la pau mundial, inspirant-nos en l’esport olímpic.
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.