Analitzem un article sobre una comunitat d’aprenentatge
Recentment, s’ha publicat un estudi sobre l’impacte de les tertúlies dialògiques (TD) i els grups interactius (GI) en el desenvolupament de la conducta prosocial en una comunitat d’aprenentatge (CdA). Després de la seua lectura, sorgixen seriosos interrogants sobre la fiabilitat i rigorositat científica, fonamentalment a la llum de les omissions i inconsistències trobades en el seu disseny i execució.
Analitzem alguns dels punts més qüestionables:
1. Falta de detalls en el disseny de l’estudi. Crida l’atenció, en la descripció de la metodologia, l’absència de detalls crucials sobre el funcionament i la implementació de les actuacions educatives d’èxit (AEE), com els GI i les TD, en el centre educatiu analitzat. Amb quina freqüència i de quina forma es duien a terme estes actuacions? L’assiduïtat i funcionament és informació clau per a identificar l’efectivitat de les AEE.
2. Limitacions en la solidesa i representativitat des del seu enfocament quantitatiu. Des d’este estudi, es defensa la necessitat d’investigacions quantitatives en esta línia. No obstant això, crida l’atenció que, havent-se centrat en una sola escola, tracte de realitzar inferències generalitzables. Per què no s’ha dut a terme incloent més escoles CdA? Per què no s’ha comptat amb un grup control? D’un estudi amb nou mesos de diferència en un disseny pre-post es pot parlar de longitudinalitat i extraure resultats amb interpretacions tan concloents?
3. L’estudi conclou que les AEE “no generen millores” durant el temps que té lloc l’estudi. No obstant això, tinguem en compte que s’està aplicant una escala en un centre que porta ja un recorregut com CdA, i que pot presentar uns nivells de prosocialitat elevats (i, de fet, els presenta, d’acord amb els resultats obtinguts en este mateix estudi, encara que no s’esmente).
4. En la seua discussió, proposa que les AEE, sustentades en la teoria de l’aprenentatge dialògic, haurien d’alinear-se amb els fonaments de CEPIDEA. No sols es tracta d’una ocurrència, sinó que tampoc es fonamenta prou ni l’impacte d’eixa intervenció ni les seues bases científiques.
5. No s’ha trobat cap prova que indique que els autors d’este estudi hagen aconseguit amb les seues investigacions millorar resultats educatius en cap institució. Traslladant-ho al camp de la medicina, seria com donar crèdit a algú que, sense haver participat mai d’una cirurgia cardíaca, pretenguera avaluar i dictar com es realitzen les operacions de cor.
Este estudi ha pres com a mostra a una xicoteta part de l’alumnat d’una sola escola. No obstant això, les inferències de les seues conclusions pretenen dictar com han de dur-se a terme les AEE en la resta del món. Així i tot, són més de 15000 els espais que realitzen TD al voltant del món i esta xifra va in crescendo. I són moltes les dècades que s’estan implementant i investigant les AEE i el seu impacte.
La clau no està en basar les decisions educatives únicament en evidència científica, o en centrar-se en si esta s’ha obtingut per procediments quantitatius o qualitatius. El quid essencial radica en considerar i prendre com a referència aquelles evidències científiques que realment estan demostrant un impacte social. Només així s’aconseguix l’autèntica millora de l’educació i de la qualitat de vida de les persones que les componen.
