La major part del que es diu i escriu sobre les orientacions per a avaluar documents com el DORA i el COARA té errors elementals perquè confonen dos tipus d’avaluació molt diferents: per a contractar i per a acreditar. En la majoria de països, no existix l’acreditació prèvia a la convocatòria per a contractar; per això eixes orientacions estan pensades per a les avaluacions que fan les universitats per a contractar en convocatòries a les quals es presenta i es preselecciona a poc professorat.
En concret, quan es proposa avaluar la qualitat del contingut de les publicacions i investigacions es té en compte que les persones del comité de selecció per a contractació tenen temps de fer-lo. L’error més freqüent entre els qui critiquen l’avanç molt positiu que estan donant les nostres agències d’avaluació és reclamar l’aplicació d’eixa orientació a les avaluacions de sexennis i d’acreditacions, on els comités no tenen temps de llegir les investigacions i publicacions d’una gran quantitat de candidatures.
La lectura i avaluació del contingut d’investigacions i publicacions es pot fer i ha de fer-se en els concursos de contractació que es realitzen dins de cada universitat. L’avaluació dels sexennis i acreditacions ha de fer-se sobre els indicadors de la seua qualitat, ja que el seu contingut ja ha sigut avaluat en les convocatòries de projectes d’investigació, en les revistes científiques on estan les publicacions i en les cites de les mateixes per part de la comunitat científica internacional.
Els qui reclamen que en les acreditacions o sexennis s’ha de valorar la qualitat i contingut de les publicacions i investigacions de les nombroses candidatures falten a la veritat i encobrixen una arbitrarietat; conscient i inconscientment, són còmplices d’una arbitrarietat que abans del 2007 tant havia afavorit la mediocritat i l’assetjament sexual en l’acadèmia.
