Recentment, he tingut l’oportunitat de llegir una publicació de la Graduate School of Education de Harvard en què nombroses investigacions destaquen la importància dels aprenentatges en el període infantil d’una persona com a factor altament influent en el desenvolupament posterior de la seua vida, per a la seua salut, la seua educació, etc.
Esta publicació apunta que en els darrers anys s’ha posat el focus a la salut relacional primerenca, és a dir, a la influència rellevant que tenen, des del naixement, les relacions amb altres persones de l’entorn familiar, escolar, comunitari… en el desenvolupament saludable del xiquet o la xiqueta. Estes relacions, segons este concepte, haurien de ser segures, estables i de cura.
Quan llegia això, reflexionava amb mi mateixa sobre l’important paper que tenen moltes escoles on es fomenten relacions humanes de qualitat, per exemple, a través del club de valents violència zero o el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, implicant tant les famílies com els xiquets i xiquetes.
En este mateix informe, es recullen 5 principis que poden guiar els professionals de la salut, l’educació i els serveis socials en la salut relacional primerenca:
- Confiar en els pares i les mares, doncs cal tindre en compte que volen el millor per als seus fills i filles.
- Centrar-se en allò simple i allò ordinari; no importa la quantitat sinó la qualitat, que pot estar en les coses més senzilles i properes.
- «Es necessita tot un poble per educar un xiquet», perquè teixir una xarxa d’ajuda és important per a donar suport a les famílies sempre que ho necessiten.
- Conéixer els pares i les famílies on es troben, per a reduir desigualtats i brindar oportunitats de millora.
- Desenvolupar relacions paral·leles, construint-les entre els diferents professionals que tenen contacte amb els xiquets i xiquetes i les seues famílies.
Volia compartir un exemple del punt 2 perquè em va fer pensar en les tertúlies literàries dialògiques, ja que és una actuació en què es fomenta un tipus de relació dialògica entre el o la menor i la persona adulta:
“Concentreu-vos en la relació en lloc de les activitats. En lloc d’instar els pares que llegisquen per als seus fills, poden llegir amb ells, preparar el sopar amb ells, etc.”.
I em referisc concretament a quan animem les famílies a llegir el text literari amb els seus fills i filles a casa, ja siga a infantil o a 6é de primària, per la importància dels diàlegs i interaccions que es generen a partir de la lectura dialògica que, altrament, potser serien més difícils de tractar, s’abordarien d’una manera poc natural o fins i tot no es donarien mai.
Realment, cal conéixer les evidències sobre el desenvolupament infantil perquè el seu futur està a les nostres mans i, com més arribe este coneixement als que conformem “el poble”, més benefici hi haurà a les seues vides, també per a un futur millor.