A l’informe “From Best practices to Breakthrough Impacts” del “Center on The Developing Child, Harvard” es detallen quins són els condicionants a tindre en compte per a propiciar un desenvolupament saludable a les primeres edats, quines són les conseqüències en cas contrari i quin tipus d’habilitats permeten fer front a les adversitats.
Les qüestions principals que s’exposen són:
- Durant el primer any de vida se sustenten les bases per a desenvolupar habilitats imprescindibles com ara centrar l’atenció, retindre informació a la memòria i aprendre a controlar els impulsos. En este sentit, els factors genètics influeixen significativament en el desenvolupament; no obstant això, es poden veure alterats en funció dels factors ambientals i de les circumstàncies.
- Si bé les principals capacitats físiques i cognitives com vore, sentir, percebre, atendre, etc. prenen gran rellevància en els tres primers anys de vida, no queden totes determinades en esta etapa, ja que la plasticitat cerebral permet continuar omplint d’aprenentatge i progrés les persones al llarg dels anys.
- A més, el desenvolupament infantil primerenc requereix veure’s lliure de tensions amenaçants a l’entorn familiar i altres entorns de cura ja que, si no és així, s’incrementa el risc de lesions psíquiques i fisiològiques que poden romandre durant tota la vida.
- Per tant, és transcendental establir relacions receptives amb les mares i els pares, així com en persones cuidadores properes. Ara bé, les interrupcions freqüents, l’alta rotació de persones i les interaccions de baixa qualitat poden minvar la seguretat del xiquet o xiqueta per a focalitzar les seues expectatives sobre la base de les necessitats i de la manera de satisfer-les.
- D’altra banda, l’abandonament sever, a causa de la interrupció de les interaccions “serve and return”, pot desembocar en dificultats importants en el llenguatge, l’atenció i les habilitats socials.
- És molt important que sapiguem que els xiquets i xiquetes que han estat exposats a contextos violents o adversos no es converteixen en adults violents o en persones amb estrès psíquic de manera causal. Pel que fa a este aspecte, quan un xiquet o xiqueta es troba en una situació de perill, el simple fet de retirar la persona d’esta situació no repara els danys causats. És essencial un treball rigorós per part dels i les professionals per a restablir-ne la seguretat i el benestar socioafectiu.
El darrer punt fa referència a una de les aportacions més revolucionàries que ha fet la ciència recentment: les relacions de suport suposen un factor fonamental per a desenvolupar la resiliència i així poder afrontar i superar els grans problemes que ens pot exposar la vida en societat.
En conclusió, conéixer i entendre estes troballes científiques ens possibilita millorar la nostra agència humana en benefici de totes i tots.
[Imatge: Freepik]