Algunes activitats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura poden despertar dubtes en adults. Quan començar a llegir amb els xiquets i xiquetes? De quina manera ho puc fer? Els més menuts han de fer activitats relacionades amb la lectura i escriptura?
Tot i que algunes tendències actuals en educació ens donen missatges contradictoris, comptem amb les evidències científiques necessàries que ens mostren el benefici que suposa el contacte amb la lectura i escriptura a les edats més primerenques.
Quan estos interrogants giren al voltant de l’atenció de xiquets i xiquetes amb alguna barrera d’aprenentatge, és important consultar les bases científiques que este article i d’altres ens aporten. Este estudi, publicat a la revista “Journal of Autism and Developmental”, demostra els beneficis de fer lectura compartida amb xiquets amb TEA (trastorn de l’espectre autista) en etapa preescolar. L’article “Shared Book Reading Behaviors of Parents and Their Verbal Preschoolers on the Autism Spectrum” analitza les aportacions científiques que ressalten la importància de compartir espais dialògics de lectura amb xiquets i xiquetes en edats primerenques; tant amb autisme com amb un desenvolupament normotípic.
La lectura compartida és clau per a generar interaccions de qualitat entre adults i xiquets, alhora que promou el llenguatge primerenc i les habilitats d’alfabetització. Estes habilitats són determinants en el procés d’aprenentatge posterior de la lectura i l’escriptura. Este fet és de gran rellevància en el cas dels xiquets i xiquetes amb TEA, ja que solen presentar grans dificultats relacionades amb la comprensió del significat dels textos.
La lectura compartida a les etapes inicials exposa a la infància a l’adquisició de nou vocabulari, habilitats de comprensió del text, a l’atracció pels llibres i les seues característiques, a l’aprenentatge de lletres i sons i la descodificació de paraules… entre altres múltiples beneficis.
Algunes investigacions ja exploren els perfils en l’aprenentatge de la lectura i escriptura en els xiquets i xiquetes amb TEA. Analitzant les habilitats d’alfabetització en xiquets amb TEA en l’etapa prèvia a l’escolarització, els resultats relacionen les habilitats primerenques per a la lectoescriptura amb la capacitat posterior per reconéixer paraules. Per altra banda, presenten debilitats relacionades amb el significat; que poden suposar dificultats en la comprensió lectora.
A l’estudi esmentat s’han centrat principalment a analitzar els comportaments en la lectura compartida (relacionats amb alfabetització i significat del text) que faciliten el llenguatge oral i les habilitats d’alfabetització de xiquets i xiquetes amb TEA.
Pel que fa a l’ús que fan els pares del vocabulari que apareix als llibres, com per exemple presentar noves paraules, explicar-ne el significat, relacionar-lo amb paraules anteriors o de la seua vida quotidiana, etc. facilita l’aparició d’habilitats de vocabulari. A més, l’ús de preguntes per part de l’adult durant la lectura compartida també potencia l’adquisició i el significat de vocabulari.
Un aspecte molt rellevant que recull l’article, i que encara no havia estat analitzat sobre la lectura i l’escriptura en alumnes amb TEA, és l’ensenyament dels elements gramaticals dels textos. El coneixement d’estos elements gramaticals permetrà al xiquet amb TEA crear un model mental de la història, la qual cosa l’ajudarà enormement en la seua comprensió del text.
A més, s’han demostrat els mateixos beneficis per a xiquets amb TEA amb un coeficient intel·lectual més baix. Només ha calgut un ús més gran d’estratègies i interaccions amb l’adult en el moment de la lectura compartida.
Els resultats de la investigació demostren un increment de l’ús del llenguatge i de les interaccions entre els pares i els xiquets amb TEA en la realització de la lectura compartida. Sobretot quan es van fer servir estratègies relacionades amb el significat del text. Si els alumnes amb TEA tenen més risc de presentar més dificultats relacionades amb el significat, els hauríem de fer partícips de les activitats més potents en la comprensió dels textos, començant amb la lectura compartida a les edats més primerenques.
Una altra actuació on ajudar els xiquets amb TEA a millorar les seues habilitats en la comprensió dels textos són les tertúlies literàries dialògiques (TLD). Les TLD requereixen una lectura prèvia que es pot fer amb un adult o familiar. Si els xiquets i xiquetes amb TEA necessiten lectures riques en vocabulari, significat i estructures gramaticals i són les interaccions guiades prèvies amb la lectura compartida les que més els poden beneficiar, no se m’acudeix activitat relacionada amb la lectura que siga més potent per a ells i elles.
Potser podem pensar que les grans obres clàssiques, utilitzades a les TLD, estan fora del seu abast o són massa dificultoses. Però, com apunta l’article, quan hi ha més dificultats només cal augmentar les interaccions. També podem utilitzar estratègies que ens permeten apropar els textos clàssics als alumnes amb TEA. Per exemple, passar els llibres clàssics a pictogrames.