«No estàs sol, no estàs sola»

Recentment he llegit una notícia que diu que al 99% de casos de bullying la víctima s’ha de canviar de centre. Em preocupa que no es parle de si les actuacions que s’implementen en estos centres educatius estan basades en evidències científiques o no i que s’invisibilitze les escoles que estan aconseguint que les víctimes no hagen de marxar a un altre centre educatiu.

Doncs sí: hi ha escoles que estan aconseguint que, quan algú pateix violència, trobe un entorn segur per a denunciar-ho ràpidament i trobe xarxes de suport que el protegeixen, de manera que no necessita anar-se’n a un altre centre educatiu. Qui es queda sol o sola no és la víctima sinó qui agredeix.

Què fan estos centres educatius? Doncs molt senzill: llegeixen les investigacions que ofereixen llum en estos temes. Hem parlat en altres articles de lamistat com un escut protector o com a font de l’aigua cristal·lina. Ací compartirem exemples més concrets de com treballar este sentiment que està aconseguint protegir les víctimes perquè cap persona se senta sola o haja de marxar a un altre lloc.

Quan implementes actuacions educatives d’èxit es promouen sentiments positius com l’amistat, alhora que es fomenta l’empatia tan necessària per a capgirar esta xifra que anunciava la notícia. Se sap també que quan els i les iguals són amics dels agressors mostren menys empatia cap a les víctimes i no intervenen a favor seu. Per contra, quan els i les iguals són amics i amigues de les persones que tracten bé, intervindran per frenar l’agressió, recolzant la víctima. Però això no ho hem de deixar a l’atzar; hem de treballar perquè aprenguen a triar com a amics o amigues els qui els ajuden, els qui els tracten bé, els impulsen a millorar acadèmicament i els fan sentir sempre bé. Una manera eficaç de portar-ho a la pràctica és fer grups interactius, tertúlies literàries dialògiques o biblioteca tutoritzada, per exemple. Recorde que un alumne de segon ens va dir que per a ell ajudar era com respirar. Això ho va aprendre a través d’estes actuacions educatives d’èxit, no quedant-se en les paraules, perquè ho practicava dia a dia. Què passa si al nostre centre educatiu no s’implementen estes actuacions? Podem organitzar les aules seguint les claus que ens ofereix la ciència, agrupant l’alumnat de forma heterogènia i promovent interaccions entre ells i elles d’ajuda i bastiment.

No cal dir del model dialògic de convivència o del club de valents violència zero, en què el grup d’iguals es posiciona en contra de la violència i manifesta obertament que rebutgen este comportament violent creant amistats que salven. Estes actuacions es poden implementar en qualsevol grup humà i no les duu a terme un expert, així que qualsevol docent de qualsevol etapa a qualsevol àrea pot posar-les en marxa.

Les actuacions educatives d’èxit són gratuïtes, no requereixen inversió en temps (no més del que ja dediquem a altres programes que no són efectius) ni més recursos personals, només necessiten professorat que estiga compromés amb la millora del món a través de l’educació. Canviar esta realitat està a les nostres mans.

[Imatge: Freepick]

 

image_pdfPDF
+ posts

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.