De totes les persones que arriben a aquest món, algunes deixen una empremta de les quals no s’esborren. Una d’elles és Tío Enrique, que va partir ahir d’aquest món per a acompanyar-nos a partir d’ara des del cel. Tío Enrique viu ara en el record i la memòria de moltes persones, algunes vam tindre la sort de compartir amb ell marxes, converses i batalles, i a altres tantes ens arriba el seu llegat de lluita incansable pels drets de totes les persones gitanes i no gitanes.
La seua motivació pel dret a l’educació de totes les persones gitanes va portar al seu suport continuat i convençut a les Comunitats d’Aprenentatge i les Actuacions Educatives d’Èxit i va predicar amb l’exemple, la seua filla Ana, sempre participant en aquesta il·lusió i present en les nostres trobades amb ell, ha sigut la primera dona gitana que ha aconseguit ser professora titular d’una universitat espanyola. Ell deia: “Mentre no s’implante el sistema educatiu de Comunitats d’Aprenentatge no s’aconseguirà avançar en resultats educatius”. Parlar amb ell era omplir-se d’esperança en la humanitat, en que hi havia persones que realment volien el millor per a totes les altres. Va ser i serà un exemple també per a totes i tots nosaltres.
Les seues idees de llibertat i igualtat van prendre forma en la Fundació Panjab, creada per a la defensa dels drets de les comunitats gitanes a Castelló. Destacar les coses precioses que guarda la província de Castelló també inclou la bellesa de la unitat: així ens ho recorden les paraules de Tío Enrique en rebre el Mèrit a la SolidaritatMèrit a la Solidaritat en 2017.
Moltes persones seguirem el seu llegat i continuarem construint camins cap a la igualtat i la llibertat, així siga que ens despertem el juny de 2123 i encara nomenem al Tío Enrique i continuem recordant el seu treball, el seu sentit i la lluentor que desprén en el seu temps en la terra i en el seu infinit llegat des del cel.
