Efectes negatius de la digitalització en la lectura i actuacions que milloren els resultats
Fa poc es va publicar en este diari una entrevista a Lalo Salmerón, catedràtic en psicologia de la Universitat de València i membre de l’equip de recerca ERI-Lectura, pel premi rebut a una investigació destacada per l’Associació Americana de Recerca Educativa (AERA) pel seu treball sobre les relacions entre la lectura de pantalla i la comprensió lectora. En este article, hui analitzem esta investigació premiada, de gran impacte educatiu.
Durant molts anys, els sistemes educatius de diversos països han volgut impulsar les eines digitals a les escoles, com una forma d’innovació educativa. Potser per això, hi ha la creença popular que a més recursos tecnològics millor és l’aprenentatge de l’alumnat, cosa que dista molt del que les investigacions educatives estan evidenciant, ja que identifiquen efectes negatius de la digitalització de la lectura que posen en qüestionament l’ús d’eines digitals. Tanmateix, caldria investigar més sobre com s’utilitzen les eines digitals específicament a les aules per a analitzar este efecte, ja que no podem obviar que estos recursos digitals han esdevingut una eina necessària i de gran ajuda per a professorat i alumnat. Per exemple, en la traducció simultània de textos per a alumnat amb desconeixement de l’idioma o en la cerca d’informació a plataformes web educatives.
Esta investigació té com a objectius comprovar l’associació negativa entre l’ús de pantalles i el rendiment en proves de comprensió lectora, així com identificar les actuacions educatives que redueixen esta relació negativa i milloren la comprensió. Per això, van realitzar una anàlisi de dades de NEAEP 2017, una base de dades amb mostres representatives d’estudiants de 4t i 8é de primària als Estats Units. A continuació sintetitzem els seus principals resultats i implicacions educatives:
Digitalització i comprensió lectora de l’alumnat
Un ús més intensiu d’eines digitals a classe es relaciona amb un pitjor rendiment en comprensió lectora, sent més significatiu en l’alumnat de 4t de primària. En les primeres hipòtesis, els autors de l’estudi expliquen este efecte per una possible associació establerta per les xiquetes i els xiquets entre les eines digitals i l’oci, que es caracteritza per actituds com el baix esforç, l’atenció superficial o la distracció. No obstant això, estos resultats indueixen a altres possibles hipòtesis que es discuteixen en l’article:
- El professorat de 4t utilitza més activitats de lectura de nivell superficial; és probable que en cursos més avançats s’utilitzen activitats d’ordre superior com ara projectes de lectura.
- L’alumnat de 8é és més madur cognitivament, per la qual cosa presenta més coneixements i usos d’estratègies d’autoregulació que hagen pogut atenuar l’efecte del processament superficial de la lectura en pantalla.
Actuacions educatives que milloren la comprensió amb dispositius digitals
Els resultats conclouen que el tipus d’activitats d’aprenentatge per a les quals sutilitzen els dispositius influeix en la comprensió lectora de l’alumnat. L’ús de dispositius digitals va millorar les puntuacions, en tots dos cursos, en comprensió lectora quan es van utilitzar “projectes de lectura digital”, en què els alumnes llegeixen en Internet per a respondre una pregunta motivadora. Tot seguit, se sintetitzen les explicacions dels autors a estos resultats, que aporten sentit i coherència a les actuacions dutes a terme a l’aula:
- Durant els projectes l’alumnat participa habitualment en debats grupals que promouen la seua participació i aprofundiment en la comprensió dels textos.
- Ajuden l’alumnat a desenvolupar un model contextual de la lectura digital que requereix una lectura acadèmica i una atenció sostinguda, en lloc de les interaccions ràpides que tenen lloc amb les eines digitals quan s’utilitzen com una activitat d’oci.
Este estudi ens proporciona informació pel que fa a l’ús de dispositius digitals com a eina educativa per a l’ensenyament de la lectura. A més, ens permet identificar aquelles innovacions educatives que no tenen evidències científiques ni han estat avaluades per la seua eficàcia. En este cas, la lectura digital és un camp que cal aprofundir encara més en l’estudi. Tot i això, les dades exposades revelen que algunes pràctiques de lectura digital dutes a terme podrien estar obstaculitzant l’aprenentatge i la comprensió de textos, especialment als cursos inferiors, on l’alumnat es troba en ple procés d’aprenentatge lector.
