La multiculturalitat és una realitat de les nostres societats. Una de les expressions més apassionants d’aquesta riquesa social és la diversitat de llengües que està present en qualsevol context actual independentment del seu nivell socioeconòmic. Aprofitar aquesta diversitat és una gran oportunitat per a l’educació. La investigació científica ens anima a fer-ho i ens ofereix prou evidències per a aconseguir-ho amb èxit.

A l’article científic «Early Language Learning and Literacy: Neuroscience Implications for Education» s’afirma que els xiquets i xiquetes exposats a entorns socials bilingües abans del primer any de vida tenen més plasticitat cerebral que es manifesta en diferents moments posteriors de la seua vida. Els xiquets i xiquetes bilingües no només tenen més capacitat per a aprendre altres llengües sinó que, a més, són capaços d’abordar amb èxit tasques que impliquen més flexibilitat per ser resoltes.

Per això, aquesta investigació ens recomana obrir espais on els i les xiquetes puguen interaccionar socialment en diferents idiomes de forma primerenca i ens ho fonamenta en el seu article a través dels resultats obtinguts:

  • El primer any de vida dels éssers humans és un període especialment sensible a l’aprenentatge del llenguatge. En aquest moment, els i les bebés acumulen les diferents experiències fonètiques dels idiomes amb els quals interactuen. Aquesta finestra oberta a l’aprenentatge de la llengua és més gran i dura més quan s’està exposat a diferents idiomes.
  • A partir del primer any de vida s’inicia un aprenentatge lèxic i sintàctic que no es completa fins als 8 anys. Aquest serà més ric i variat si és, si més no, bilingüe.
  • L’aprenentatge de la llengua només es produeix en entorns d’interacció social. És imprescindible llegir contes, jugar o conversar amb persones que s’expressen en diferents idiomes. És a dir, no es produeix aprenentatge lingüístic per una mera exposició a aquests a través de dispositius tecnològics, almenys amb els infants de menor edat.
  • Perquè una llengua es domine a nivell nadiu, les interaccions amb aquesta han de donar-se abans de la pubertat. Després, és possible aprendre, però no amb el mateix domini.
  • Les persones adultes bilingües són més obertes cognitivament quan se’ls presenten nous problemes a resoldre. Així mateix, bebés, xiquets i xiquetes que han estat exposats a curt termini a més d’un idioma, encara que siga per poc temps, tenen més capacitat per a fer front a tasques que suposen invertir les regles i pensar amb flexibilitat.
  • L’aprenentatge primerenc de la llengua prediu les habilitats lingüístiques posteriors i les habilitats prèvies a l’alfabetització, inclosa la consciència fonològica, clau per a l’èxit en l’alfabetització.
  • El nivell socioeconòmic no és un factor determinant per a l’aprenentatge de les llengües i sí que ho és l’exposició social que s’hi ha tingut.

Aquestes aportacions ens ofereixen arguments que ens permeten prendre decisions educatives fonamentades, que oferisquen als xiquets i xiquetes oportunitats per a maximitzar les habilitats d’aprenentatge úniques que els seus cervells permeten durant la infància. Seria genial, per tant, que tots els centres educatius buscaren la manera d’aprofitar els recursos docents, no docents i, per què no, del voluntariat que ja hi participa per tal d’aprofitar l’enorme intel·ligència cultural que la societat actual ens brinda, en benefici de la infància.

[Photo by Priscilla Du Preez on Unsplash]

By Patricia González

Mestra de primària i d’educació musical. Directora del CEIP Eres Altes de Riba-roja de Túria