La paraula “judeocristiana” com a insult s’usa amb freqüència com a part d’un assetjament que pretén que la persona insultada se sotmeta a alguna idea o alguna actuació que no desitja i amb la qual no està d’acord. Segons la RAE, significa “Pertanyent o relatiu al cristianisme en tant que posseeix arrels jueus”; l’ús com a insult de paraules com ara musulmana, budista o cristiana a una persona és contrari a la llibertat i els drets humans. Tinc la sort de formar part d’un grup d’investigació democràtic i, per tant, plural, on ens respectem i treballem conjuntament els qui mai hem sigut de cap religió i els qui ho són de fins a sis religions diferents.

L’ús d’eixa paraula com a insult habitualment no té a veure amb el concepte que molt bé defineix la RAE sinó de considerar la tradició judeocristiana com la “culpable” del que hui denominem drets humans i de la ciència. Els qui usen eixe insult coactiu pretenen imposar als qui no desitgen fer o pensar el que ells volen el complex que en realitat sí que ho desitgen, però no s’atreveixen perquè estan sotmesos al pensament judeocristià. Per exemple, és freqüent que siga utilitzat contra la xica que no desitja tindre sexe amb qui així la insulta. Per a formar al nostre alumnat infantil i adolescent perquè mai arribe a ser víctima d’eixos assetjaments, és imprescindible que coneguem el sexisme i racisme dels qui utilitzen eixe terme com a intent de menyspreu. Que sàpien clarament que els qui fan servir així eixa paraula no sols no són progressistes sinó tot el contrari, extremadament reaccionaris i d’una gran mediocritat intel·lectual.

Seria molt interessant per a millorar l’educació un debat obert sobre fins a quin punt eixa concepció es basa en Nietzsche o en una deformació que es fa sense haver-lo llegit. Per descomptat, este autor sí que rebutjava allò judeocristià que vinculava a la democràcia, la igualtat de drets de les dones, la substitució de les guerres per la pau, la protecció dels febles, malalts… i igualment rebutjava la ciència i la seua idea de veritat. En la seua Genealogia de la Moral, presenta com a ideal de llibertat a la societat dels assassins perquè assassinaven a qui el cap deia, sense cap fre per algun prejudici moral i sense necessitat de saber res de la vida o família de la futura víctima. En les seues paraules: Ací tenim llibertat perquè la mateixa noció de veritat ha sigut eliminada.

En 1889 en què la bogeria va impedir que Nietzsche continuara escrivint, va complir 10 anys Einstein, el científic més destacat de la història d’Alemanya i del món i que va mantenir una postura clarament antinazi. Una coincidència que representa un símbol del fracàs de tot intent d’afeblir la ciència i les millores de les nostres vides que possibilita. En el mateix 1889 va nàixer Heidegger, una pena que ja no tinga espai per a continuar este article.

[Foto de Pinterest. Verdi, Òpera Nabucco, Cor dels esclaus]

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.