El 2 d’abril és el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, aprovat per l’Assemblea de Nacions Unides des de l’any 2007.
L’interés per abordar la inclusió de persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) està estès a nivell mundial, tal com es recull als diferents organismes internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut. Diferents informes situen la inclusió com el principal element per a obtenir el millor desenvolupament de les persones amb autisme. De la mateixa manera, la investigació científica traça les principals claus que contribueixen a garantir el dret humà a la millor educació possible.
A l’educació en general, però més concretament a l’educació secundària, es percep la inquietud sobre este tema en les converses, que tenen tant el professorat com els familiars, pels mecanismes i actuacions que permeten garantir la millor educació de l’alumnat amb autisme. L’anàlisi de la situació educativa, en este sentit, ens pot ajudar a entreveure els punts forts, però també els febles que detectem en la implementació de la inclusió al dia a dia dels centres. Si la inclusió ha de (1) assegurar l’assistència de l’alumnat amb TEA, (2) permetre l’aprenentatge i (3) la participació en les actuacions i activitats que es desenvolupen amb els iguals, podrem adonar-nos que hi ha moltes actuacions i activitats que no compleixen estos tres requisits, per la qual cosa no podríem valorar-les com a inclusives. Però quin tipus d’actuacions podem posar en marxa en este sentit, també a l’educació secundària?
En primer lloc, com a punt de partida per a respondre esta qüestió, hem d’entendre que a les ciències de l’educació es necessiten investigacions sobre les condicions necessàries perquè els alumnes amb discapacitat tinguen èxit. A l’article científic que analitzem hui es recullen algunes claus que ja estan aconseguint grans millores per a tot l’alumnat i en particular per als xics i xiques amb TEA:
Organització dels recursos personals:
- reduir la ràtio en desdoblaments heterogenis
- introduir diversos adults a l’aula per a dinamitzar les interaccions en les situacions d’aprenentatge
- extensió de la codocència, 2 professionals treballant junts a l’aula per tal d’atendre tot l’alumnat, dinamitzant mecanismes d’ajuda entre iguals
Aplicació d’actuacions educatives d’èxit, on es valoren el diàleg igualitari, la solidaritat entre les persones i l’aprenentatge de màxims amb altes expectatives.
- Grups interactius: grups de quatre o cinc alumnes amb la participació de persones voluntàries de la comunitat que dinamitzen les interaccions
- Tertúlies dialògiques: espais de diàleg sobre les millors creacions de la humanitat en interaccions dialògiques
- Model dialògic de convivència: per a constituir un centre educatiu de violència zero.
- Biblioteca tutoritzada: extensió del temps d’aprenentatge fora de l’horari escolar amb interaccions amb persones voluntàries de la comunitat
A més, per la transcendència que tenen estes accions en el desenvolupament de tot l’alumnat, tant per a persones amb TEA com per a la resta d’alumnat, cal tindre en compte que:
- El fet d’estar a l’aula ordinària no aconsegueix per si mateix millorar els resultats d’aprenentatge (acadèmic i social) per a l’alumnat amb dificultats. En canvi, incloure a l’aula més persones adultes que augmenten i dinamitzen les interaccions, basant les activitats en la comunicació i l’ajuda mútua, sí que aconsegueix importants millores.
- Participar en activitats al costat de companys amb i sense discapacitat millora les relacions, l’autoconcepte i la motivació.
- Els xics i xiques perceben que gràcies a les sessions de grups interactius han aprés a treballar millor junts i juntes.
- Les tertúlies dialògiques fan possible que l’alumnat amb dificultats de comunicació tinga el model altres xiques i xics per a millorar el seu llenguatge, a més de poder compartir interessos, inquietuds, etcètera.
A l’article s’assenyalen importants millores observades a l’alumnat amb TEA:
- Augment de les relacions socials i la comunicació
- Pertinença al grup d’iguals, per exemple, sent part del grup de Whatsapp de la classe i assistint a reunions amb la resta de companys i companyes
- Millora de la imatge que la resta d’alumnes i el professorat tenia de les xiques i xics amb TEA
- Major intenció de compartir interessos amb els seus iguals
- Augment del vocabulari
- Més capacitat d’estructurar correctament les oracions
- Ús de paraules més adequades al context
- Millora dels temps d’espera
- Millora la tolerància a la frustració
- Disminució del desfasament curricular acumulat
EsteAquest recent article aporta evidències i casos d’èxit que ajuden a calmar les inquietuds que un trastorn com el TEA genera tant en familiars com en professionals de l’educació secundària, i de l’educació en general. D’això naix la necessitat de basar l’organització del centre i les actuacions de les aules en les interaccions de qualitat que la ciència ha aportat, amb actuacions que són realment inclusives i que promouen aprenentatge i desenvolupament de màxims per a l’alumnat amb TEA.
[Foto de Annie Spratt en Unsplash]
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.