“Amb nosaltres, no per a nosaltres”
En ple segle XXI és molt comú trobar alumnat amb síndrome de Down a les aules de les escoles i centres educatius de tota mena. Esta síndrome d’origen genètic, anomenada la trisomia del 21 per l’existència d’este cromosoma extra, afecta 1 de cada 1000 nounats i durant dècades ha contribuït, pel treball incansable de famílies, professionals i persones amb la síndrome, a trencar barreres per a la consecució dels drets més elementals en qualsevol àrea. Amb això, l’avanç de l’educació inclusiva i dels drets sanitaris i socials de les persones amb discapacitat sempre ha tingut les persones amb síndrome de Down com a element conscienciador de la societat.
L’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre el 2011 establir el 21 de març com el Dia Mundial de la Síndrome de Down per a continuar ampliant, a nivell mundial, la consciència social sobre les persones amb discapacitat. “Amb nosaltres, no per a nosaltres” és el lema d’este dia mundial, que emfatitza la importància que tenen la inclusió i la pertinença al grup social de les persones amb discapacitat perquè s’obtinga el màxim desenvolupament a totes les àrees i per a totes les persones, sense distinció.
Una manera cridanera de commemorar este dia mundial és portar calcentins de diferents colors, amb diversos estampats, amb la intenció de cridar l’atenció de totes les persones sobre la riquesa que suposa la gran diversitat de què disposa la societat, també des de la diversitat funcional, i que és motiu d’aprenentatge ja que augmenta el coneixement col·lectiu. Sent este un element simbòlic del dia mundial, permet visibilitzar accions que durant la resta de l’any estan presents en el dia a dia gràcies a la gran cura, il·lusió i dedicació de moltes persones.
Per la seua banda, el coneixement científic ha ofert grans millores per a les persones amb síndrome de Down, ja que, per exemple, a principis del segle XX l’esperança de vida era de 10 anys, sent ara superior als 50 anys per al 80% de la població amb esta síndrome. La cobertura sanitària global establerta per a les persones amb síndrome de Down ha possibilitat els controls mèdics que han fet possible este augment de l’esperança de vida.
En educació, l’impuls científic ha dut al professorat, escoles i sistema educatiu a passar de la segregació que suposava atendre la diversitat amb bones intencions, però amb poca formació en actuacions que garantisquen l’èxit educatiu, a legislar i posar en marxa actuacions inclusives que tenen en compte i que valoren tot l’alumnat, amb la mirada posada a donar la millor educació a tothom. El gran repte de l’actualitat és que la inclusió no siga una idea que es pervertisca o difumine, com ha passat altres vegades, i que les pràctiques que es desenvolupen siguen realment inclusives. Per això, és vital que les accions es basen en les evidències científiques d’impacte social i que s’apliquen actuacions educatives d’èxit, que es poden transferir a qualsevol entorn i promouen interaccions de qualitat entre l’alumnat, amb el professorat i amb la participació educativa de la comunitat. Els recursos per a l’atenció de persones amb necessitats educatives especials han d’anar dirigits i d’acord amb l’extensió i l’ampliació d’estes actuacions d’èxit.
En el Dia Mundial de la Síndrome de Down cal continuar impulsant les millores que queden per assolir, tant a nivell específic com social, per a totes les persones, des de la inclusió, per a aconseguir la participació activa a la societat i el gaudi dels drets humans i de les llibertats individuals de totes les persones, també de les persones amb Síndrome de Down.