Recentment hem pogut llegir a la premsa que l’educació depén més de la família, posant tot el pes en el que passe en els primers anys de vida dins de la llar. Esta idea no es basa en les evidències científiques; se sap que l’escola també pot proporcionar quantitat i diversitat d’interaccions de qualitat que són fonamentals per al desenvolupament i l’aprenentatge.
A més, dir que la família és l’única transmissora dels valors és no tenir en compte que hi ha famílies en què hi ha abusos a la infància, la qual cosa deixaria totalment exposats a la violència a milers de xiquets i xiquetes, sense deixar oportunitat ni tan sols que tinguen l’opció d’adquirir valors protectors en un altre entorn.
Els autors més rellevants en educació, com són Vigotski, Bruner, Mead, Freire o Flecha, han demostrat àmpliament que la personalitat i el comportament d’una persona no depenen exclusivament de l’educació de la família, ni la de l’escola ni la d’altres entorns de socialització, sinó que depén de totes i cadascuna de les interaccions que envolten la persona.
És cert que, en els primers mesos o anys de vida, el xiquet o la xiqueta se socialitza més a la família (encara que no sempre és així) i que les interaccions en les primeres edats són claus per al desenvolupament cerebral. Però no és cert que tot el pes de l’educació recaiga sobre la família, ja que al llarg de tota la vida el cervell està en desenvolupament i, des de contextos molt diferents (escoles, espais d’oci i esportius, escoles de música, etc.), contribuïm a la formació de la personalitat amb la transmissió de la cultura i els valors de la comunitat.
Per exemple, hi ha investigacions que han demostrat la importància de les amistats en la conformació dels gustos i els desitjos; o investigacions que evidencien el paper que juguen les comunitats educatives (escola, família i entorn) en la superació de les dificultats. El paper del professorat també és clau en el desenvolupament i l’aprenentatge de valors, mitjançant la transmissió d’una cultura escolar de tolerància zero a la violència i promovent interaccions d’ajuda mútua a les aules. De fet, les expectatives que tinga el professorat poden condicionar el present i el futur de l’alumnat, incidint d’una manera o una altra en les seues trajectòries de vida.
Per tot això, des del Periódico Educación ens mantenim ferms i fermes en el nostre compromís amb el rigor científic i amb la millora de les vides de xiquets i xiquetes. Sempre ens posicionarem contra qualsevol afirmació basada en enganys que puguen perjudicar el seu dret a l’educació.
[Imatge: Freepik.com]
