“L’escola Mediterrani de Campclar erradica l’absentisme”. Este titular apareix periòdicament en els mitjans referint-se a esta o altres escoles que han superat l’absentisme. Cap d’elles ha acceptat l’opció de redistribució forçada que periòdicament proposen els qui es basen en enganys. Per contra, totes aquestes escoles es basen en les evidències científiques d’impacte social (ECIS). Per eixa raó, les escoles com el Mediterrani i els països com Portugal que han decidit basar-se en eixes ECIS superen l’abandonament escolar. Per esta mateixa raó, les escoles i països que no es basen en estes ECIS no ho superen i a vegades ho augmenten.
Cal reconéixer que la redistribució forçada de l’alumnat aconsegueix el seu objectiu: la desaparició de l’escola guetto. La mesura, a més, és fàcil i barata: es tanca l’escola i així és clar que desapareix. El que oculta aquesta proposta són les seues conseqüències, ja aclarides per dècades de literatura científica sobre aquest tema: l’augment de l’abandonament i del racisme. Davant l’escàndol de l’aplicació d’aqueixa mesura tal qual, s’apliquen ara altres de més subtils, però també de redistribució forçada. Primer s’etiqueta a determinats grups de població com a problemàtics i incapaços de tindre èxit acadèmic i comportar-se adequadament, la qual cosa ja va ser classificada fa dècades com a racisme. Després, s’impedeix a alumnat d’eixos grups matricular-se a l’escola que tenen més a prop o que prefereixen, la qual cosa no es fa amb l’alumnat d’altres grups socials.
Ja la comunicació de la Comissió Europea del 2011 titulada “Tackling Early School Leaving” explicitava com a millor solució a l’abandonament escolar el plantejament de “Comunitats d’Aprenentatge”, dient que “crea condicions favorables per a reduir l’abandonament escolar”. D’aleshores ençà, s’ha avançat molt. Fins i tot els qui més s’oposaven al fet que l’educació haguera de basar-se en evidències científiques ara diuen que es basen en elles. Cada vegada més escoles i polítiques d’alguns països es basen en les evidències científiques d’impacte social, com ja porta fent molt temps el projecte de Comunitats d’Aprenentatge. No obstant això, també proliferen els qui anomenen evidències a les seues ocurrències i ataquen directament a les revistes científiques, com analitza un article publicat en el Periódico Educación. En alguns casos, açò influeix de forma tan negativa com per a impulsar noves formes de redistribució forçada en lloc d’actuacions educatives d’èxit. Després, davant els seus mals resultats, s’excusen dient que es deuen a uns altres factors, fins i tot culpabilitzant les famílies, el professorat i el propi alumnat.