Cartas a quien pretende enseñar – Paulo Freire

Ja sabem que els centres educatius que tenen un claustre que es forma de manera conjunta durant el curs tenen més opcions de generar èxit i desenvolupament sostingut en el seu alumnat. Si a més la formació està fonamentada en les millors teories i investigacions que existixen, eixa millora educativa es convertix en una realitat palpable. Una de les lectures que es poden fer en tertúlia pedagògica dialògica en els centres educatius és este brillant llibre de Paulo Freire.

En Cartas a quien pretende enseñar, Freire desgrana reflexions necessàries i claus per a la funció dels docents. Perquè el professorat puga tindre el paper formador i transformador que millora la societat des de la pròpia societat, mitjançant l’impacte que té en el seu alumnat, és vital plantejar-se qüestions molt profundes.

Les cartes que Freire escriu als i les docents van des de la interpretació de la lectura com a element essencial per a l’aprenentatge fins a la identitat cultural i l’educació, passant per les qualitats dels i les docents, així com el diàleg i la superació de la por que existix en l’educació.

La lectura, entesa per Freire com a lectura del món, no sols permet l’accés als textos, sinó que es convertix en una ferramenta que enllaça amb la realitat del món, amb la pròpia vida de l’alumnat i la seua història personal i col·lectiva. Si el professorat s’allunya d’esta perspectiva en la consecució de l’aprenentatge i en el desenvolupament d’esta habilitat, allunya al seu alumnat de la possibilitat de saber interpretar el món en les seues més diverses complexitats.

Freire concep la por com un detonador de les reflexions internes davant les dificultats de l’educació, però també la veu com una oportunitat per a la millora, sempre que no es convertisca en una paràlisi que obri distància amb la raó i la consciència del que succeïx. Poder enfrontar mitjançant diàlegs els perills que pot implicar el tracte amb l’alumnat i amb l’educació s’albira com a indispensable per a mestres. És una oportunitat fer-ho llegint estos capítols.

En el món del magisteri i de l’educació sol aparéixer la idea de la vocació com a motiu per a exercir la professió. Però poques vegades, a no ser pel fet de tindre diàlegs semblants als que apareixen en este llibre, trobem opcions per a reflexionar i concretar les qualitats necessàries que permeten atendre amb qualitat a l’alumnat de qualsevol edat. Parlar sobre la valentia, l’amorositat, la tolerància, la seguretat i la justícia, permet al professorat tindre en compte valors i opcions que mai podrien sorgir de la vocació. Voler millorar el món de l’educació pot ser un somni buit, que porte a la pèrdua de sentit i a cremar energies, si este desig no va acompanyat de les accions que han demostrat tindre impacte en els xiquets i xiquetes, és a dir, en el que la ciència promou com a evidències científiques.

Estes qualitats del professorat van unides a les altes expectatives, a la promoció del coneixement, i tot unit als sentiments de solidaritat i llibertat, en relacions i interaccions entre persones molt diverses en un diàleg continu que té en compte a les persones i les seues veus.

Si bé es recomana la seua lectura, més interessant i profund és el diàleg al voltant d’este meravellós llibre. Diàleg en el qual es construïx coneixement, en un ambient d’ajuda i solidaritat i de respecte als arguments que presenten totes les persones. Usar este llibre en tertúlia pedagògica dialògica garantix impacte en les relacions de les persones que el compartixen i en l’alumnat del professorat que l’analitza i debat. Un llibre que millora el món de l’educació i que millora el món.

[Més lectures que milloren el món de l’educació]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.