…i es promouen les que l’empitjoren
L’aprenentatge d’idiomes és una de les principals preocupacions en totes les comunitats autònomes. Ara s’ha publicat la comparació entre els resultats del conjunt d’escoles de Catalunya i els de les seues comunitats d’aprenentatge. Mentres que en el conjunt no hi ha millora, en les comunitats d’aprenentatge les millores han portat al fet que, fins i tot a les escoles que estan en els nivells d’ISEC més baixos, els seus resultats estiguen per damunt de la mitjana tant en català com en castellà i anglés. Està demostrat científicament que eixes millores s’aconseguixen gràcies a les actuacions educatives d’èxit (AEE), validades per la comunitat científica internacional i per la Comissió Europea. Encara que la seua conselleria d’educació potencia també altres actuacions que no tenen validació científica i generen fracàs, dona un suport creixent a les AEE i a les comunitats d’aprenentatge amb un compromís que ha recrescut molt significativament durant este curs.
En altres CCAA s’ha seguit la dinàmica inversa. Algunes van donar fa anys un gran suport a les AEE, obtenint grans millores dels seus resultats. No obstant això, en temps més recents coincidixen la frenada de les millores de resultats de les escoles i la disminució d’eixe suport. El que és alarmant és que, per contra, algunes conselleries d’educació estan promovent les actuacions de Catalunya que generen més empitjorament de resultats en els aprenentatges de les llengües i en els valors, creant al mateix temps un augment de les actituds xenòfobes.
La faula en què es basa és que l’aprenentatge de les llengües no pot millorar a les escoles en les quals hi ha “massa immigració”. Eixa faula queda refutada científicament en els estudis que aclarixen que les comunitats d’aprenentatge de Catalunya, fins i tot amb una sola família catalanoparlant en la seua comunitat, aconseguixen millors resultats que la mitjana. Això és perquè els resultats no els empitjora la immigració, els empitjoren les actuacions de fracàs i els falsos experts que les promouen sense que ells hagen millorat mai els resultats de cap escola. La solució que proposen és la ja coneguda (i rebutjada fa dècades) redistribució forçada de l’alumnat considerat problemàtic, encara que ara eixa política sempre fracassada s’encobrisca anomenant-la just el contrari, dient que és el “pla de desegregació”.
Per sort, cada vegada més sectors de la població i els seus professionals exigixen que no fem cas dels qui ens diuen què cal fer a les escoles sense que ells hagen millorat mai els resultats de cap, i sense que eixes propostes hagen tampoc millorat els resultats en cap lloc. Si no es fa eixe canvi, no hi haurà la millora que la ciutadania ens mereixem.
[Imatge generada per IA en Copilot]
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili