Diferències entre stress i distress a l’aprenentatge
Des de fa uns anys hem sentit en mitjans de comunicació, xarrades educatives i xarxes socials a “especialistes” en l’àmbit educatiu divulgar neuroedumites en les seues intervencions; algunes d’eixes falses creences estan relacionades amb l’esforç i la intensitat en l’aprenentatge. Disseminar este tipus de creences fa que s’impossibilite el màxim desenvolupament cognitiu d’alguns estudiants.
Una d’eixes esteses ocurrències és la idea que el foment de la lectura i escriptura en les primeres edats, ampliar el temps d’aprenentatge o la realització de deures o tasques, entre altres aspectes, són fonts d’estrés que impedeixen l’aprenentatge per l’esforç que requereixen. D’ací apareix un dels neuroedumites més comuns: la idea que el cervell ha d’avorrir-se per a poder desenvolupar-se.
En este article científic es demostra com el cervell necessita interaccions i entrenament per a generar estimulació d’alt nivell, amb ajuda de la repetició per a aconseguir el millor desenvolupament. Estes evidències desbanquen qualsevol idea que relacione l’aprenentatge amb un augment de l’estrés tòxic, també conegut com a distress.
Prenent com a base l’evidència científica podem conéixer que no tot l’estrés és perjudicial per al desenvolupament, perquè allò que costa un esforç posa en “stress” a la persona per a poder avançar davant un repte: esforç, intensitat, dificultat, són necessaris per a progressar en l’aprenentatge i en el desenvolupament. En canvi, l’estrés tòxic, que sorgeix de les relacions i interaccions tòxiques i no per la realització d’esforços cognitius, no pot ser remeiat amb l’opció de deixar d’estimular, de crear moments d’avorriment o d’eliminar els deures.
Per contra, la clau per a pal·liar els efectes nocius del distress està en desenvolupar un entorn de relacions sòlides, estables i segures amb amistats, familiars, cuidadors i persones de la comunitat, amb relacions socials i laborals de solidaritat i amb reptes al llarg de la nostra vida.
Gràcies a estos coneixements podem analitzar, revisar i prendre consciència del nostre entorn, així com prendre les evidències científiques d’impacte social per a poder triar lliurement el tipus de relacions que volem per a nosaltres i per a les persones que ens importen.
[Imatge: Freepick]
Mestre de música i primària al col·legi Virgen de la Salud d'Elda