Close-up shot of hard-working university students sharing ideas with each other concerning their joint project while sitting at modern classroom

Diferències entre stress i distress a l’aprenentatge

Des de fa uns anys hem sentit en mitjans de comunicació, xarrades educatives i xarxes socials a “especialistes” en l’àmbit educatiu divulgar neuroedumites en les seues intervencions; algunes d’eixes falses creences estan relacionades amb l’esforç i la intensitat en l’aprenentatge. En esta entrevista, Sandra Racionero ja va deixar clar que disseminar este tipus de creences fa que s’impossibilite el màxim desenvolupament cognitiu d’alguns estudiants.

Una d’eixes esteses ocurrències és la idea que el foment de la lectura i escriptura en les primeres edats, ampliar el temps d’aprenentatge o la realització de deures o tasques, entre altres aspectes, són fonts d’estrés que impedeixen l’aprenentatge per l’esforç que requereixen. D’ací apareix un dels neuroedumites més comuns: la idea que el cervell ha d’avorrir-se per a poder desenvolupar-se.

En este article científic es demostra com el cervell necessita interaccions i entrenament per a generar estimulació d’alt nivell, amb ajuda de la repetició per a aconseguir el millor desenvolupament. Estes evidències desbanquen qualsevol idea que relacione l’aprenentatge amb un augment de l’estrés tòxic, també conegut com a distress.

Prenent com a base l’evidència científica podem conéixer que no tot l’estrés és perjudicial per al desenvolupament, perquè allò que costa un esforç posa en “stress” a la persona per a poder avançar davant un repte: esforç, intensitat, dificultat, són necessaris per a progressar en l’aprenentatge i en el desenvolupament. En canvi, l’estrés tòxic, que sorgeix de les relacions i interaccions tòxiques i no per la realització d’esforços cognitius, no pot ser remeiat amb l’opció de deixar d’estimular, de crear moments d’avorriment o d’eliminar els deures.

Per contra, la clau per a pal·liar els efectes nocius del distress està en desenvolupar un entorn de relacions sòlides, estables i segures amb amistats, familiars, cuidadors i persones de la comunitat, amb relacions socials i laborals de solidaritat i amb reptes al llarg de la nostra vida.

Gràcies a estos coneixements podem analitzar, revisar i prendre consciència del nostre entorn, així com prendre les evidències científiques d’impacte social per a poder triar lliurement el tipus de relacions que volem per a nosaltres i per a les persones que ens importen.

[Imatge: Freepick]

By Francisco Orgilés

Mestre de música i primària al col·legi Virgen de la Salud d'Elda