La Història de l’Educació és una de les àrees que les facultats de formació inicial del professorat, magisteri, pedagogia i educació oferixen a les futures generacions de docents. Pel seu contingut, resulta ser una temàtica apassionant i transcendental, vista des de la perspectiva del coneixement acumulat i, també, des de la preparació cap a la pràctica. I encara que, a vegades, es considera massa teòrica o allunyada de la pràctica, és vital que el professorat situe esta disciplina en relació directa amb l’actualitat.
L’alumnat de magisteri o pedagogia no hauria de prendre els avanços que s’han succeït en la història com una cosa directament transferible a la realitat actual. En altres disciplines, com ara medicina, seria impensable que els futurs cirurgians i cirurgianes prengueren els mètodes que s’usaven fa 150 o 200 anys com a referències per a actuar en els casos de hui dia. En tot cas serien alguns elements que podrien tindre en compte, però, evidentment, sí que han de conéixer com era la disciplina en altres èpoques.
Rousseau, Fröbel, Pestalozzi, Maria Montessori, Ferrer i Guàrdia, la Institució Lliure d’ensenyança o les Missions Pedagògiques, per posar alguns exemples d’experiències enriquidores de la història de l’educació europea i espanyola, han de ser coneguts pel bagatge històric, pràctic i ideològic que han traslladat a les seues èpoques posteriors. També, pels canvis i transformacions que van promoure en les seues èpoques, que van aportar millores, tant a la pràctica com a la teoria, obrint oportunitats per a etapes posteriors.
Però el que sembla que ocorre, massa vegades, és que l’alumnat o el professorat en actiu pren estos referents com a actuals, com a elements a transportar als nostres temps, amb idees que, fins i tot sent molt positives en el seu moment, actualment estan superades per les idees i les actuacions que la investigació i els moviments educatius actuals han demostrat que generen majors millores.
Per tot això, l’alumnat de grau en magisteri, en pedagogia o en estudis de branca educativa té el dret que se’ls presenten els referents que en el passat van promoure canvis educatius de millora; però, també, té el dret que se’ls presenten en relació a les evidències científiques que milloren l’educació en l’actualitat. D’esta manera podran distingir els avanços i errors del passat, els progressos que donen sentit a la investigació de l’actualitat i, així, podran afermar la pràctica educativa basada en el coneixement acumulat, amb l’únic objectiu de millorar l’aprenentatge i la vida dels i les estudiants.
[En posteriors articles presentarem en PE referents històrics relacionats amb la investigació actual]
[Imagen: Freepik]
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.