Diumenge passat, un dia abans que iniciaren les classes en l’educació bàsica del Perú, jo anava preocupat, quasi com si fora un estudiant. Un col·lega va notar la meua desesperació i em va preguntar somrient per què tant em preocupava si no tenia fills. Li vaig respondre que, si bé no tinc fills, com a ciutadans som responsables que les generacions s’eduquen per a liderar el país, beneficiar a tots i aconseguir el nostre desenrotllament. Em va mirar sorprés i va dir: «Tens raó, l’educació és una responsabilitat compartida».
En esta línia, l’Estat peruà, seguint la política educativa, va presentar la Norma Tècnica com a brúixola de l’educació bàsica 2026, basada en la Resolució Ministerial Núm. 501-2025-MINEDU, que fixa alineaments de l’any. Garantix aprenentatges, benestar socioemocional i inclusió, amb l’estudiant com a centre neuràlgic. Definix 36 setmanes lectives, sustentades en planificació sostinguda cap a la millora contínua, i ressalta les responsabilitats de l’Estat, directius, docents, famílies i la comunitat que asseguren una educació per a tots.
Com veiem, l’educació és una tasca compartida i el primer dia de classes hauria de ser el més bonic per als estudiants; no obstant això, per a milions no és així, perquè la majoria retorna a escoles precàries i alguns a aules modernes, evidenciant una bretxa educativa i social. En 2025, un estudi d’IPAE publicat en Perú 21 va revelar que el 70.6% manca de servicis bàsics i el 52% requerix demolició de la seua infraestructura crítica.
D’altra banda, a l’inici de l’any escolar es plantegen desafiaments sobre el perfil d’estudiant a formar, considerant l’actual paradigma centrat en el poder de la ment. Educar per a la vida exigix que els docents potencien el pensament crític, creatiu i holístic, empoderant estudiants productius i emprenedors, capaços d’enfrontar amb èxit un món basat en la competència del coneixement i la innovació en gran escala.
Així mateix, l’altra esfera radica en educar estudiants capaços de treballar de manera col·laborativa, solidària i ètica, desenrotllant en ells la mentalitat que només es progressa en grup. Això implica formar ciutadania conscient i enfortir habilitats blanes necessàries per a apostar per una convivència democràtica i respectuosa en temps actuals marcats per la violència a nivell nacional i global.
Definitivament, l’educació és responsabilitat compartida; assumim junts el nostre compromís per a millorar vides i el futur del nostre país esperançat en esta generació.
Imatge: Freepik
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.