En el primer article d’esta sèrie posàvem el focus en la mirada inclusiva des d’edats primerenques. En el segon, ens centràvem en les actituds cap a un període d’acolliment a l’aula de qualitat i basat en evidències, així com en les intervencions preventives aprofitant la figura especialista d’audició i llenguatge (AiL) dins de l’aula.
En este tercer article s’arrepleguen algunes claus de l’estudi «Efecto de un programa de intervención temprana del lenguaje oral y escrito en la capacidad de razonamiento de alumnado en riesgo de dificultades en el aprendizaje». L’objectiu és analitzar l’efecte d’una intervenció primerenca en el llenguatge oral i escrit sobre la capacitat de raonament d’alumnat en risc de presentar dificultats d’aprenentatge, destacant l’eficàcia d’una intervenció primerenca, sistemàtica i planificada com a via de millora de determinades capacitats cognitives.
Els resultats de l’estudi mostren que l’alumnat que rep de forma dirigida i primerenca una instrucció sistemàtica i planificada en llenguatge oral i escrit obté millors puntuacions en diferents capacitats cognitives. Els xiquets i xiquetes en risc de presentar dificultats d’aprenentatge que van participar en el programa de l’estudi citat entre els 4 i els 6 anys van obtindre millors resultats, amb una millora progressiva de les capacitats cognitives de raonament, entre altres, en beneficiar-se d’entorns d’aprenentatge estructurats, cooperatius i amb altes expectatives.
La investigació indica també que una intervenció en lectura de tan sols tres mesos produïx increments en l’activitat cerebral frontal en escolars amb dificultats lectores. En la mateixa línia, les activitats de lectoescriptura basades en el desenrotllament del llenguatge oral estimulen l’activitat funcional de les àrees cerebrals implicades en processos cognitius d’alt nivell, com el raonament.
En conjunt, l’evidència disponible assenyala que la intervenció primerenca en el llenguatge oral i escrit en escolars en risc de dificultats d’aprenentatge contribuïx a la millora de determinats processos psicològics bàsics i ajuda a previndre la consolidació d’estes dificultats.
Totes estes claus reforcen la importància de l’estimulació primerenca amb actuacions eficaces a les aules i d’una inclusió real, aprofitant la presència de més d’una persona adulta a l’aula. En este context, es poden destacar actuacions educatives d’èxit com els grups interactius, ja que organitzen l’aprenentatge a través d’interaccions constants i guiades, afavorint l’ús funcional del llenguatge, el raonament compartit i l’ajuda entre iguals, aspectes clau per al desenrotllament cognitiu de tot l’alumnat, especialment d’aquell més vulnerable. Així mateix, cobren especial rellevància les tertúlies literàries dialògiques, ja que promouen el diàleg igualitari, l’argumentació i la comprensió profunda dels textos, reforçant tant el llenguatge oral com els processos cognitius associats. Estes pràctiques s’associen a millores rellevants en tot l’alumnat de l’aula, també en aquell amb necessitats educatives especials.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"