Per què la solidaritat és un recurs de salut pública
La salut sol entendre’s com el resultat de l’atenció sanitària, la genètica o les decisions individuals sobre l’estil de vida. No obstant això, un cos creixent d’evidències científiques mostra que la salut humana també està profundament condicionada per les relacions socials. Sentir-se secundat, connectat i part d’una comunitat pot influir en quant vivim, en com afrontem l’estrés i en el resilients que som en moments de crisis. En este sentit, la solidaritat no és només un valor moral: és un determinant de la salut poderós i mesurable.
Des d’una perspectiva de salut pública, la solidaritat enfortix la cohesió social, estretament vinculada a millors resultats en salut. Les comunitats caracteritzades per la confiança, el suport mutu i la cooperació mostren de manera consistent menors taxes de malalties cròniques i una major esperança de vida. Una de les troballes més sòlides de la investigació en salut és que les relacions socials fortes reduïxen significativament el risc de mortalitat prematura, amb efectes comparables a factors de risc ben coneguts com el tabaquisme o la inactivitat física. La solidaritat ajuda a contrarestar l’aïllament social, una condició cada vegada més reconeguda com una amenaça important per a la salut en les societats modernes.
Els beneficis de la solidaritat per a la salut mental estan especialment ben documentats. Estudis psicològics i neurocientífics demostren que els comportaments prosocials, com ara ajudar altres persones, el voluntariat o l’acció col·lectiva, s’associen a nivells més baixos de depressió, ansietat i estrés percebut. Estos comportaments activen vies neurobiològiques que impliquen l’oxitocina i les endorfines, afavorint la regulació emocional i el benestar psicològic. És important destacar que la solidaritat beneficia tant als qui reben suport com als qui ho oferixen, generant bucles de retroalimentació positiva dins de les comunitats.
La solidaritat també exercix un paper crucial durant les emergències sanitàries. En situacions com a epidèmies, desastres naturals o crisis humanitàries, la responsabilitat col·lectiva i l’ajuda mútua poden reduir de manera significativa els riscos per a la salut. Les evidències procedents de desastres climàtics recents, incloses les inundacions extremes de la DANA del passat any a València, mostren que les comunitats educatives amb una forta cooperació social i xarxes de solidaritat van ser més capaces de protegir les persones més vulnerables i d’actuar amb resiliència.
La solidaritat afavorix entorns socials que protegixen el benestar mental i físic, reforcen la resiliència i reduïxen les desigualtats en salut. Reconéixer la solidaritat com a recurs de salut pública és essencial per a construir societats més sanes i resilients.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 20 de desembre de 2025
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona