Un comentari que se sent sovint és que, quan les coses van malament, cadascú es preocupa de les seues coses. Però també sabem que sempre hi ha persones que, quan la situació es posa difícil, apareixen i saben pensar en els altres, pensar intel·ligentment per a ajudar als altres. A partir d’ací, depenent del que visibilitzem i del que parlem, estarem contribuint a estendre la solidaritat, l’ajuda i les possibilitats de millora o tot el contrari. I, en educació, este element és clau.
Ens poden vindre ràpidament a la ment passatges de la història i passatges recents que arrepleguen i visibilitzen estes idees. Davant desastres o situacions de gravetat, recordem a persones que no van dubtar en ajudar a la resta salvant vides, en alguns casos, o salvant trajectòries de vida que podien quedar truncades pels efectes de situacions o accions adverses.
En el cas de les masculinitats, esta valentia marca la diferència. Decidir prendre posició en un moment clau pot marcar la diferència que ajude una persona a sobreviure i a superar la dificultat o a defallir i sucumbir davant l’adversitat. Les NAM, amb seguretat, força i valentia davant la violència, es caracteritzen per ser hòmens que responen clarament, de manera solidària i intel·ligent, quan apareix la violència o una amenaça que desafia el benestar.
Tenim exemples al cinema, des de membres de la tripulació del Titanic que van decidir tornar al rescat de persones que morien ofegades, davant l’oposició d’uns altres pensant en el seu propi benefici vital allunyat del benefici col·lectiu; passant per la històrica posició d’hòmens en situacions de guerra, que buscaven sempre la solució no violenta; uns altres jugant amb el risc de la lluita pels drets civils davant societats racistes i segregadores…
Altres casos que també són molt importants es referixen a hòmens que s’han posicionat a favor de víctimes de violència de gènere, d’abusos sexuals o d’atacs indiscriminats, que han visibilitzat com actua la violència de gènere aïlladora dels violents, quan pretén silenciar la justícia i la solidaritat.
Finalment, els qui hem tingut a prop els efectes de les inundacions per la DANA de València podríem parlar de pillatge o de situacions molt dures que han hagut de viure les persones afectades, però reconeixem com allò expressament humà en totes aquelles persones que, durant el dia del desastre, en els primers dies i encara hui, han donat un exemple de solidaritat i de heroisme ajudant als altres.
Pensant en les NAM, em venen al cap persones molt valentes que tenim a prop, que van salvar vides, que van reaccionar amb força pensant en com ajudar a la comunitat i als qui estaven patint al seu costat; que van decidir, en algun moment, arriscar-se per a protegir a algú o per a tirar una mà; que van decidir salvar-se salvant i, per això, en l’anonimat d’eixe instant o d’eixos instants, es van convertir en eixe exemple de soidaritat i heroisme que necessitem en les nostres vides.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada el 24 d’abril de 2025 en Diario Feminista
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.