Tradicionalment, els congressos universitaris d’educació s’han realitzat apart i al marge de les trobades de professionals de les escoles i de les trobades de familiars o d’estudiants. Amb les noves prioritats d’impacte social i cocreació, ha arribat el moment de cocrear teories i pràctiques educatives en diàleg continu entre tots els sectors implicats en esta importantíssima activitat. Hi ha alguns precedents destacables, però ara ja toca anar transformant altres congressos.
En el fons no és tan difícil. Una de les modalitats pot consistir en coordinar-se per a fer coincidir trobades dels diversos sectors en dies successius o coincidents.
Per exemple, el primer dia es pot iniciar un congrés científic d’educació on hi haja ponències, panells i comunicacions centrats en evidències científicament validades o que estan en procés de validació. Les diferents activitats poden estar obertes a membres dels diferents sectors, encara que predominen els qui treballen en l’acadèmia.
El segon dia pot estar dedicat a les pràctiques docents, prioritzant-se les veus dels qui treballen dia a dia a les escoles, possibilitant i sent convenient que participen, principalment escoltant, els qui es dediquen a investigar científicament eixes activitats, precisament.
Simultàniament, o en un tercer dia, poden prioritzar-se les veus de familiars i alumnat, sent convenient que siguen escoltades tant per professionals com per les persones de ciència.
Així no sols s’aconseguiran majors millores de resultats, sinó també una substancial millora de les ciències de l’educació.
Imatge generada amb IA en Gemini
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc