María Luz Morales va nàixer a La Corunya en 1889. Es va diplomar en Filosofia i Lletres. Li agradava escriure per a ser periodista, una professió no habitual per a les dones: firmaven articles en les revistes, però no participaven de la mateixa manera en el periodisme actiu.
En 1921 va guanyar un concurs per a cobrir la plaça de direcció de la revista El hogar y la moda, de manera que la va dirigir durant cinc anys. En 1923 va enviar a La Vanguardia uns assajos sobre Don Juan i sobre el teatre dels xiquets. La van contractar gràcies a la qualitat literària d’eixos textos. En 1924 es va fer càrrec de la crítica cinematogràfica, encara que va haver de firmar les seues primeres crítiques en La Vanguardia amb un nom fals, Felipe Centeno, pres d’un personatge de Galdós.
Segons Antonina Rodrigo, les crítiques de María Luz Morales eren tan bones que el responsable de Paramount Pictures es va posar en contacte amb ella:
«Després de la sorpresa de trobar-se amb una dona jove i elegant, li va confiar l’assessoria literària de les pel·lícules de la productora americana. Quan va arribar el cinema sonor, la seua labor va adquirir més relleu: no sols havia de traduir els textos, sinó escriure els diàlegs i adaptar-los a la fonètica espanyola.»
Posteriorment, en 1936, la van nomenar directora de La Vanguardia; així, es va convertir en la primera dona que va dirigir un periòdic. Segons María Ángeles Cabré, va estar set mesos en el càrrec, i conta en la biografia que ha escrit sobre ella:
«Es va veure obligada a acceptar-la, però va afirmar que no tenia ni la més remota intenció de fer política i que només faria periodisme.»
Alhora que realitzava la seua labor periodística, María Luz Morales va escriure literatura infantil i va realitzar adaptacions de les Obres mestres a l’abast dels xiquets (Homer, Dante, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Lope de Vega…), publicades per l’editorial Araluce, que ella dirigia. Algunes obres pedagògiques de María Luz es van convertir en llibres de text en països hispanoamericans.
María Luz Morales va estar molt lligada a la madrilenya Residencia de Señoritas, que dirigia María de Maeztu. D’esta relació va sorgir la seua elecció com a directora de la Residència de Senyoretes de Barcelona, fundada en els anys trenta en el palau de Pedralbes.
Imatge: Wikimedia Commons
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 17 de juliol de 2021
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària