En el segle XXI, invadit per la revolució de la intel·ligència artificial, la literatura es manté com un instrument d’extraordinari poder, capaç de potenciar vides. Enfront de canvis socials, tecnològics i culturals vertiginosos, també sorgixen crisis profundes: desigualtat, violència, conflictes, deterioració ambiental i un sistema educatiu que no sempre s’adapta amb agilitat als reptes globals.
La crisi educativa i la bretxa lectora s’erigixen en barreres concretes per a aconseguir els Objectius de Desenrotllament Sostenible (ODS), definits per l’ONU en 2015, per a erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la pau, una educació de qualitat i la prosperitat per a 2030. Enfront dels desafiaments d’esta època, la literatura és un far educatiu, asseguren els experts. Llegir no és només un acte acadèmic, sinó una ferramenta per a desenrotllar el capital humà, formar ments crítiques i cors conscients. Com assenyala l’autor xilé Antonio Skármeta, la literatura és essencial en l’educació perquè desenrotlla pensament crític, consciencia ètica i compromís amb la pau. En cada etapa educativa, des de la infància fins a la universitat, els relats, novel·les, assajos, poesia i teatre enfortixen habilitats lingüístiques i sembren valors com ara la pau, el respecte, l’ètica global, l’empatia, la solidaritat i la convivència democràtica. La lectura és un dret humà. Audrey Azoulay, directora de la UNESCO, afirma:
«La lectura, com a dret i bé cultural, enfortix l’autonomia, la solidaritat i la sostenibilitat en nodrir la imaginació i la identitat col·lectiva. Perquè llegir ens ajuda a vore el món replet d’oportunitats i eixe benefici haurà d’arribar a tots els ciutadans del globus.»
A més, produir literatura convertix als estudiants en creadors de continguts, emprenedors i innovadors, claus per a l’assoliment del maneig de les habilitats del segle XXI. L’OCDE ressalta que, per a aconseguir esta habilitat, es requerix una educació al llarg de la vida, integrant allò formal i informal, i centrada en el pensament crític, creativitat, cooperació, alfabetització digital i un enfocament ètic i cívic que permeta prosperar en un món disruptiu.
En definitiva, la literatura a les escoles impulsa el desenrotllament humà educant ciutadans crítics, empàtics, responsables i emprenedors. Com sosté Mario Vargas Llosa:
«La literatura crea una fraternidad dentro de la diversidad humana y eclipsa las fronteras que erigen la ignorancia, las ideologías y las religiones.»
Llegir, escriure i publicar és sembrar un ram d’oportunitats en la vida de les persones.
Imatge: Freepik
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.