En relació amb l’article publicat en La Vanguardia l’11 de setembre sota el títol “Familias denuncian plan anti-bullying del catedrático de la UB investigado por acoso sexual”, considere imprescindible aportar matisos i corregir tergiversacions que afecten directament a tants xiquets i xiquetes, a les seues famílies i a tota la comunitat educativa, en atacar la credibilitat de programes que han demostrat ser eficaços en la lluita contra l’assetjament escolar.
La notícia presenta el club de valentes i valents violència zero i les comunitats d’aprenentatge com a metodologies “sectàries” o nocives, basant-se en testimoniatges aïllats i sense contrastar amb l’àmplia evidència científica que existix al respecte. No és cert que es tracte de pràctiques d’aïllament sistemàtic o d’imposicions sense diàleg. Quan s’apliquen amb rigor pedagògic i participació de la comunitat educativa, estes actuacions s’han mostrat com a ferramentes eficaces per a fomentar la solidaritat, empoderar als qui patixen assetjament i promoure la responsabilitat col·lectiva dels companys i companyes.
La realitat és ben distinta a la que l’article insinua: el club de valents i valentes violència zero ha sigut clau en molts centres per a reduir significativament el bullying, millorar la convivència i construir entorns escolars més segurs i inclusius. Un exemple és l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, que va ser distingida amb el Premi Ensenyament 2018, per aconseguir l’èxit escolar dels seus 214 alumnes en un context d’alta complexitat social, construint un espai de convivència protegit.
L’article també intenta desacreditar la base acadèmica d’estes metodologies al·legant que els estudis publicats són “autoreferències” de CREA. Estes periodistes no saben que l’obligació de tota persona de ciència és publicar els resultats de les seues investigacions en revistes d’alt nivell, que són les consultades per les i els principals especialistes del món, per tal que, si hi ha algun error, l’assenyalen. De la mateixa manera que els equips que desenrotllen una vacuna publiquen sobre ella i després l’apliquen, CREA ha seguit el camí científic que correspon: investigació rigorosa, publicació en revistes indexades en les principals bases de dades acadèmiques i aplicació pràctica a les escoles. Per això, esta pràctica està aconsellada i avalada per la Comissió Europea i per altres organismes internacionals.
El més preocupant de la notícia no és només la falta de contrast, sinó que per una suposada “exclusiva” s’acabe atacant injustament als centres i comunitats educatives que estan aconseguint bons resultats amb l’alumnat de contextos més vulnerables, per als qui estes iniciatives han obert la possibilitat real d’aprendre en entorns lliures de violència i oferir oportunitats i resultats educatius fins al moment mai somiats.
El periodisme té també una responsabilitat amb estos xiquets i xiquetes, les seues famílies i els seus centres. Ells mereixen que continuem construint escoles lliures d’assetjament, no que destruïm les iniciatives que han demostrat fer-ho possible.
Imatge: Freepik
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi