Evidències i pràctiques per a una escola per a totes i tots
Cada dia, en moltes escoles, algunes xiquetes i xiquets són retirats de la seua aula per a rebre “suport especialitzat”. La intenció és bona, però la pregunta clau és: afavorix això la inclusió?
Les recomanacions internacionals, la legislació espanyola i la investigació coincidixen que la inclusió es construïx dins de l’aula, no apartant l’alumnat. El professor Mel Ainscow, referent mundial, ho resumix així:
«La inclusió no tracta de canviar a l’alumnat perquè encaixen a les escoles, sinó de canviar les escoles perquè arriben a tot l’alumnat.»
Les revisions internacionals són clares. L’informe de Hehir et al. (2016) va mostrar que l’alumnat amb discapacitat obté millors resultats acadèmics i socials en entorns inclusius, i que no hi ha perjuí per als seus companys i companyes.
La metaanàlisi de Krämer et al. (2021) va confirmar efectes positius en assoliments cognitius i psicosocials, mentres que Sermier-Dessemontet & Bless (2012) van comprovar que xiquets i xiquetes amb discapacitat intel·lectual progressen més en lectoescriptura en aules inclusives.
En resum: la inclusió no sols funciona, sinó que millora els resultats acadèmics per a tots i totes.
Apartar l’alumnat fa mal
La investigació també alerta dels riscos de la retirada sistemàtica. Els xiquets i xiquetes separats de l’aula poden experimentar estigmatització, soledat i baixa autoestima. El concepte de sentit de pertinença escolar és clau: sentir-se acceptat prediu èxit acadèmic i benestar; perdre este sentit de pertinença, en canvi, s’associa amb ansietat, depressió i abandó.
Apartar amb freqüència, encara que siga amb bona intenció, envia un missatge implícit: «no pots seguir el ritme dels altres».
Recomanacions internacionals
- La Declaració de Salamanca (UNESCO, 1994) ja va afirmar que les escoles ordinàries amb orientació inclusiva són el mitjà més eficaç per a combatre actituds discriminatòries.
- La Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), ratificada per Espanya, obliga a garantir un sistema inclusiu en tots els nivells. En esta línia, s’expressa la idea que no n’hi ha prou amb integrar, cal transformar el sistema i evitar les segregacions.
- L’Informe GEM 2020 (UNESCO) va insistir amb el lema «inclusió i educació: tots significa tots».
- La LOE (2006) i la seua reforma LOMLOE (2020) col·loquen l’equitat i la inclusió com a principis rectors.
Comunitats d’Aprenentatge: suports dins de l’aula
El projecte europeu INCLUD-ED (2006–2011) va identificar les actuacions educatives d’èxit (AEE), replicades en les Comunitats d’Aprenentatge. Entre elles estan els grups interactius, les tertúlies dialògiques, la participació educativa de les famílies i la biblioteca tutoritzada. La investigació demostra que estes pràctiques milloren el rendiment i la convivència sense necessitat de retirar l’alumnat de l’aula. L’enfocament inclusiu que funciona se centra en intensificar les relacions positives i les interaccions dirigides a l’aprenentatge perquè tot l’alumnat aprenga. En el cas de la biblioteca tutoritzada, es pot estendre l’aprenentatge i l’alumnat pot rebre una atenció personalitzada.
He pogut vore amb els meus propis ulls com alumnat que eixia fora de classe o que era atés dins de classe però amb unes expectatives moltíssim menors avançava molt més quan les classes s’organitzaven de tal manera que tothom podia participar i realitzar les activitats amb l’ajuda dels seus companys i companyes en la mesura de les seues possibilitats.
La pregunta ja no és si la inclusió funciona, sinó quan deixarem d’apartar xiquets i xiquetes de l’aula i farem realitat el dret a aprendre junts. Atacar les escoles i projectes que estan demostrant millores per a tot l’alumnat és atemptar contra els drets de la infància. Animem als i a les mestres que creuen que la inclusió no funciona a formar-se per a replantejar profundament com entenen i organitzen la seua aula per a aconseguir els objectius que la societat està exigint a les escoles.
⇒ Llig ací tots els articles del monogràfic «Atacs mediàtics a l’educació»
Imatge: Pexels
Mestre d'educació especial i primària