El repte social i educatiu que suposa la necessitat de frenar i previndre la violència en qualsevol entorn es convertix en un tema clau per a poder tindre un clima escolar que permeta l’aprenentatge de màxims per a totes les persones, en qualsevol lloc i a qualsevol edat.
Vistos els resultats que s’obtenen sobre esta temàtica en diferents països, l’única esperança de superar esta xacra, que té com a conseqüències vides retallades, problemes de salut mental i somnis trencats, és la d’aplicar en els entorns educatius allò que ha sigut demostrat per la investigació científica com a eficaç.
La socialització preventiva de la violència de gènere es definix com el procés de transformació de les interaccions que es donen entre persones, fent-les conscients de les actituds i comportaments que promouen la violència, així com d’aquelles actituds que impulsen i permeten tindre relacions personals i socials basades en la igualtat, la solidaritat i la no violència.
Este cos teòric i pràctic reunix les evidències arreplegades per la comunitat científica internacional en els últims anys i proposa les claus necessàries per a generar els efectes desitjats en la societat, tant perquè ho coneguen els professionals com per a la comunitat educativa.
A nivell pràctic, els màxims exponents d’esta socialització preventiva són el model dialògic de prevenció de conflictes i el club de valentes i valents violència zero, els quals se sustenten tant per les investigacions de les últimes dècades en els elements clau, que ara comentarem, com pels propis impactes que s’han anat reconeixent en articles i projectes d’investigació científics sobre estes actuacions.
Estos elements claus que promouen un sistema de relacions igualitari, basat en la solidaritat i en la no violència, estan molt reconeguts per la investigació científica:
- El concepte de violència zero, és a dir, no permetre la violència, no justificar-la ni tampoc trivialitzar-la, per les conseqüències de normalització i ocultació de la violència com a factor social, està extensament estudiat.
- Trencar el silenci, és a dir, crear les condicions perquè es puga contar amb llibertat la violència que succeïx en qualsevol entorn, és un altre component de la socialització preventiva. Trencar el silenci permet conéixer el que està succeint. D’esta manera, es pot reaccionar i actuar socialment per a protegir la víctima. Si hi ha silenci, hi ha soledat i hi ha impunitat dels agressors.
- L’amistat s’erigix en un factor de protecció, de diversió i d’aprenentatge fonamental, segons molts estudis arreu del món. Cuidar les relacions en els entorns educatius, mitjançant accions que faciliten la valoració de l’ajuda entre iguals, la solidaritat i les expectatives de màxims, resulta molt eficaç per a millorar les relacions i reaccionar quan una cosa greu succeïx. És el suport vital que tenim les persones per a créixer i desenrotllar-nos lliurement.
- Protegir la víctima i a qui protegix la víctima, el upstander intervention o bystander intervention, és un altre principi que cau pel seu propi pes, que té consens internacional i que és de pura lògica. Ajudar a les persones que patixen la violència, però també a les persones que ajuden, perquè no tinga repercussió negativa la seua solidaritat. Analitzar per què sovint les persones no protegixen, fins i tot coneixent les circumstàncies de violència que es viuen, es fa necessari per a poder trencar les barreres que la provoquen.
- Treballar els processos socials d’atracció i d’elecció, és a dir, ensenyar i aprendre a reconéixer el discurs social imperant que coacciona i condiciona els gustos cap a determinades persones i actituds, en este cas vinculades amb la violència, i que afecta múltiples interaccions i relacions de tota mena i en totes les edats, té un ampli i reconegut bagatge científic.
- La idea que la solució d’esta xacra social que suposa la violència en les seues múltiples formes ha de ser comunitària, en la qual participen tots els agents socials, alumnat, professorat, familiars i l’entorn social, a banda de tindre base científica té a més una lògica aclaparadora. Hem d’aconseguir-ho entre moltes persones, de manera democràtica, amb la il·lusió d’un món millor i amb les accions que tenen una base contrastada.
Així doncs, el que es fa necessari és trencar amb totes les barreres que obstaculitzen esta presa de posició. És necessari que les evidències que mostra la investigació arriben a professorat, famílies i alumnat. És vital que el professorat conega i es forme en les actuacions que traslladen tot això a les aules i a les interaccions entre l’alumnat. És indispensable que ens posicionem, sense violència, davant tota persona que desitge mantindre el poder que li atorga la violència a través de la manipulació o l’obstaculització dels avanços que s’estan donant gràcies a estes actuacions.
⇒ Llig ací tots els articles del monogràfic «Atacs mediàtics a l’educació»
Imatge: Freepik
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.