Esta setmana comencem un nou curs, les escoles s’omplin de vida: material nou, il·lusions, aprenentatges i projectes. Des de fa huit anys estic en una comunitat d’aprenentatge (CdA) i, dins de les diferents actuacions educatives d’èxit (AEE) que duem a terme, el nostre club de valentes i valents violència zero per a nosaltres és una de les que més identitat dona a l’aula: decidim com volem que siguen les nostres relacions i posem mesures per a aconseguir-ho.
Entre tots i totes acordem les normes de convivència que ens ajudaran a rebutjar tota classe de violència, a ser solidaris i solidàries i a conviure de manera segura. En temps difícils com la DANA, ens va ajudar molt, ja que va assegurar un aspecte clau en eixos moments: les relacions de qualitat, que són les que ens ajuden a tirar avant amb èxit davant les adversitats.
Amb molts diàlegs, i fins arribar a un consens, pensem en les conseqüències quan ens saltem alguna norma i, sobretot, pensem com aconseguirem transformar les coses que no ens agraden en oportunitats de millora. Tots i totes volem rebutjar la violència i fer triomfar l’amistat. Per això, sempre parlem d’actituds i fets que no ens agraden, no de persones. Volem que tothom forme part del club de valents i valentes, les persones mai són rebutjades sinó que, amb la màgia de l’amistat, millorem les nostres relacions i cada persona millora també individualment.
Si mire arrere en els records d’enguany a la meua escola, puc assegurar que, dels moments més emotius que hem viscut, i que més sentit donen a la vida a l’escola, són els que fan referència a la convivència. Com quan un alumne de segon de primària va dir a final de curs:
«Em sent molt bé, tinc molts amics i amigues. Gràcies al club dels valents m’he transformat, cuide més als companys i companyes i ara som amics de veritat.»
Al que una altra alumna va matisar:
«Sempre hem volgut ser amics teus, encara que a vegades no ens van agradar coses que feies, però tu si ens agrades, només havies de canviar algunes coses que ens feien mal.»
I un altre va afegir:
«Tots i totes som importants per a la classe, ningú pot quedar arrere, encara que si no m’agrada el que fa algú li ho he de dir.»
També hem superat un confinament per la COVID. Va ser un moment difícil en què moltes persones tal vegada es van sentir aïllades. A la nostra escola, una setmana després de quedar-nos a casa ja vam començar les connexions en línia, les famílies van poder ser testimonis de les nostres assemblees i de les classes instrumentals, i recorde que en molts casos van acabar sent part activa i participant. Especialment, recorde el cas d’una mare que els va felicitar dient:
«El meu fill té molta sort de tindre tan bons amics i amigues, es nota que esteu acostumats a parlar molt i dir-vos les coses amb respecte, us ajudeu i animeu uns als altres, i fins i tot de seguida us adoneu quan falta algun company i companya, us preocupeu i interesseu per com està.»
També la veu de diferents alumnes va donar testimoniatge de com els ajudava ser una pinya, com un alumne de primer que va dir:
«Ser del club dels valents fa que en cap moment m’haja sentit sol, sé que estem junts i juntes, i que tornarem al col·le.»
Així doncs, estos huit cursos he pogut gaudir de la convivència dialògica, pacífica i segura, que genera la posada en pràctica del club de valentes i valents violència zero. Sempre respectant la personalitat de cada persona i la seua identitat, però deixant fora tota actitud violenta que puga donar-se. Per això, un curs més, recordem que tu sol potser vas més de pressa, però junts arribarem molt més lluny. No volem que ningú quede fora. En el primer dia de classe, quan en sisé hem dit quins són els ingredients per a tindre un bon curs, entre totes les idees ens hem quedat amb l’esforç, la il·lusió, el respecte i l’amistat. I alguna veu ja ha reclamat que «haurem d’arrancar el club de valents, no?» I així ho farem, clar.
⇒ Llig ací tots els articles del monogràfic «Atacs mediàtics a l’educació»
Imatge: Freepik
Mestra d'infantil i primària