Sovint busquem estratègies complexes per a millorar l’educació dels nostres fills, filles i alumnat, quan una de les més eficaces està més prop del que pensem: en la cuina, en el cistell de la roba, en la granera o en una taula que algú ha parat amb cura. Les faenes de casa, lluny de ser un mer repartiment d’obligacions, poden convertir-se en un potent aliat educatiu. Així ho mostren nombroses investigacions, i així ho confirma també l’experiència de milers de famílies i docents.
Més enllà de l’ajuda: pertinença, autoestima i autonomia
Quan un xiquet o xiqueta fa el seu llit, rega una planta o agrana el corredor, està fent molt més que col·laborar. Està participant activament en la vida col·lectiva de la llar. Està dient, sense paraules: «jo també soc part d’això». Diversos estudis de l’àmbit de la psicologia del desenrotllament coincidixen en assenyalar que fer tasques domèstiques de manera regular reforça el sentit de pertinença familiar i l’autoestima.
Les funcions executives també s’aprenen participant en les faenes de casa
Tallar pa, recordar on es guarden els gots, calcular quants tovallons es necessiten: tot això requerix atenció, memòria de treball, planificació. Les funcions executives, fonamentals per a l’èxit escolar, es desenrotllen no sols en el pupitre, sinó també a casa. Un estudi publicat en Australian Occupational Therapy Journal associa la participació en faenes de casa amb millores en l’autoregulació i la capacitat d’inhibir impulsos.
Aprendre a cooperar en l’entorn familiar
La llar és, a més, un primer laboratori de relacions socials. Repartir les tasques, alternar-se, ajudar a qui no sap, agrair… són aprenentatges de convivència que s’entrenen en la pràctica quotidiana. Les famílies que impliquen els seus fills i filles en la cura de la llar estan ensenyant, sense dir-ho, que tots som responsables del benestar comú.
Des d’un enfocament inclusiu, esta pràctica també contribuïx a trencar estereotips de gènere. Que xiquets i xiquetes compartisquen responsabilitats domèstiques des de xicotets ajuda a construir relacions igualitàries i a combatre rols que encara persistixen en molts entorns.
Relació amb el rendiment acadèmic
Encara que puga semblar sorprenent, diversos estudis han trobat una relació positiva entre col·laborar a casa i obtindre millors resultats escolars. No és que el fet de passar l’aspiradora millore les matemàtiques per si mateix, sinó que la responsabilitat, l’orde i la constància que es desenrotllen en eixes tasques es traslladen a altres àmbits.
A més, molts aprenentatges curriculars es poden reforçar en la vida diària: mesurar ingredients és aplicar matemàtiques; llegir una recepta és comprensió lectora; decidir quina roba guardar a l’estiu o l’hivern implica categorització i lògica.
Com començar? Algunes claus
1) Participació en tasques comunes al costat d’adults i parells. Als xiquets els encanta fer el mateix que fan els altres, ells faran el que puguen i amb ajuda.
2) Ritual, no castic. Les tasques no han de ser conseqüència d’una mala conducta, sinó part de la rutina diària. Si s’integren en el ritme familiar, es naturalitzen.
3) Valorar l’esforç. No cal donar premis materials. Un «gràcies per ajudar» o «què bé que ho has fet» tenen un impacte profund.
4) Variar les tasques. Experimentar amb tasques diferents permet aprendre més i evita la monotonia.
Incloure als xiquets i xiquetes en les faenes de casa és una decisió educativa que no requerix recursos extraordinaris, només voluntat i confiança. I potser, en fer-ho, estem sembrant en ells i elles no sols responsabilitat, sinó també dignitat, sentit i compromís amb el seu entorn.
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació especial i primària