Un estudi publicat en The Lancet Healthy Longevity mostra que, quan està ben estructurat, el voluntariat no sols beneficia els que reben ajuda, sinó que també transforma profundament les persones que el practiquen, sobretot en l’etapa adulta avançada.
Al llarg d’un any, 375 persones d’entre 50 i 70 anys a Hong Kong —totes majors que estaven passant per situacions de soledat— van participar com a voluntàries en un assaig clínic. Després de sis setmanes de formació, van oferir suport telefònic a altres persones majors en situació de vulnerabilitat. En este procés, no sols van donar companyia a qui la necessitava, sinó que també van trobar beneficis per a elles mateixes: un major benestar emocional, motivació i un sentit renovat de propòsit.
L’estudi no sols va documentar millores en indicadors emocionals i socials, sinó que també va identificar una correlació directa entre la continuïtat en el voluntariat i els beneficis personals percebuts. Les persones que van mantindre la seua tasca voluntària més enllà del període inicial (com a mínim dos hores per setmana) van conservar nivells més alts de satisfacció vital i benestar general fins i tot un any després.
De fet, la investigació va demostrar que la continuïtat en el voluntariat potencia i prolonga estos beneficis. Es va vore una relació clara entre la participació activa mantinguda —com a mínim dos hores per setmana— i uns nivells elevats de benestar general i satisfacció amb la vida mantinguts en el temps, inclús un any després d’haver començat el programa. Per tant, el compromís a llarg termini actua com un motor que reforça la salut emocional i el sentit de propòsit al llarg del temps.
Així, el voluntariat pot ser un espai de transformació personal, on no es tracta només d’ajudar els altres, sinó també de trobar sentit en l’acte mateix de participar. Mantindre’s socialment actiu protegix la salut mental, estimula l’autonomia i reforça l’autoestima.
Açò obri una oportunitat clau per a les polítiques públiques: si volem societats més longeves i saludables, hem de deixar de vore les persones majors només com a receptores de serveis i començar a integrar-les com a agents de canvi.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27, el 21 de juliol de 2025]
[Imatge: foto de Julia M Cameron en Pexels]
Investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona