En el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia, és fonamental recordar que la lluita per la igualtat i el respecte no es tracta només de visibilitzar la diversitat, sinó també de garantir espais segurs i lliures de violència o pressió.
A vegades, en nom de la “normalització” de les orientacions sexuals, es generen situacions que, lluny d’empoderar, vulneren. Un exemple d’això és quan, en contextos acadèmics, un professor pregunta públicament a un estudiant quina és la seua orientació sexual davant de tota la classe. Tot i que la intenció pot semblar inclusiva, este tipus d’actes són profundament invasius i constituïxen una forma d’assetjament, ja que s’exercixen des d’un mal ús del poder, exposen la intimitat sense consentiment i poden crear situacions d’incomoditat, pressió o fins i tot por. No hi ha justificació pedagògica vàlida per a forçar a algú a revelar la seua orientació sexual en un espai que no ha sigut pensat per a això, i molt menys sense el seu consentiment explícit. A més, es passa per alt l’impacte emocional negatiu que pot tindre esta exposició, especialment en contextos on encara persistixen prejuís, estigmes o por al rebuig.
La diversitat no s’imposa ni s’exigix; es respecta. Visibilitzar no significa forçar a ningú a “eixir de l’armari” ni convertir la seua orientació sexual en un tema d’exposició pública.
En este 17 de maig, recordem que lluitar contra la LGTBI-fòbia implica també qüestionar pràctiques que, disfressades de bones intencions, reproduïxen dinàmiques opressives. Crear espais segurs és permetre que cada persona decidisca com, quan i amb qui compartir la seua identitat.
[Foto de Kaboompics.com en Pexels]
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona