Com s’ha assenyalat en diversos articles d’esta publicació, resulta preocupant la presència dominant de la violència de gènere entre adolescents i joves, per la qual cosa és important previndre-la des d’edats molt primerenques. Diverses investigacions han demostrat que un dels elements clau per a previndre la violència és eliminar el seu atractiu. Per a aconseguir-ho, no n’hi ha prou amb abordar-la des del llenguatge de l’ètica —el que està bé i el que està malament—, sinó que és necessari rebutjar la violència des del llenguatge del desig: que no agrade res que tinga a vore amb ella.
En esta línia, cada vegada més escoles, gràcies a la formació, prenen consciència d’esta necessitat i de la dificultat que té el professorat per a promoure el llenguatge del desig, buscant estratègies que els ajuden a desenrotllar-lo a les seues aules. La investigació duta a terme per López de Aguileta i el seu equip ens ajuda a comprendre com poden contribuir a eixe objectiu les tertúlies literàries. L’estudi se centra en cinc escoles i analitza les interaccions generades en tertúlies entorn de diverses obres de literatura universal.
En moltes situacions, l’alumnat utilitza el llenguatge de l’ètica per a debatre sobre temes relacionats amb el discurs coercitiu dominant. No obstant això, en algunes interaccions es recorre al llenguatge del desig per a rebutjar este discurs, restant-li atractiu i expressant que no els agrada. En este article es presenten algunes d’eixes interaccions, amb la finalitat de comprendre el potencial de les tertúlies per a desenrotllar un llenguatge del desig contrari a la violència.
Per exemple, en una sessió sobre Romeo i Julieta, un alumne planteja que no té clar si la pressió o coacció pot considerar-se violència, i un altre respon amb seguretat que sí que ho és. A més, la intervenció acaba amb una pregunta retòrica: «Si t’obliguen i no vols fer-ho, per què ho faries?». Eixa pregunta mostra que no està disposat a fer alguna cosa per pressió d’uns altres, i convida als altres a reflexionar sobre per què haurien de fer-ho.
En diverses interaccions, a més d’identificar i criticar la violència present als llibres, l’alumnat establix connexions amb el món real. Per exemple, un alumne planteja —i provoca la reflexió del grup— com les pressions d’unes certes persones, com les que rep Julieta, poden influir perquè unes altres trien determinades parelles o relacions, i com la pressió del grup pot tindre un gran impacte en prendre decisions importants o en considerar a algú que no és “guai”.
En una altra tertúlia, sobre Orgull i prejuí, s’observen interaccions similars de rebuig al discurs coercitiu, així com unes altres en les quals se li resta atractiu. Per exemple, un alumne afirma que li “agrada molt” l’actitud de qui no es deixa pressionar ni coaccionar, descrivint-la amb paraules com ara “decidida” i “segura de si mateixa”. Altres alumnes també veuen eixa actitud com a valenta, i comenten que no sempre és fàcil dir no a la pressió.
Estos són només alguns exemples dels que s’arrepleguen en les tertúlies. No sabem si l’alumnat que participa en estes interaccions utilitza el llenguatge del desig com a resultat directe de la seua participació en la tertúlia o a causa d’altres interaccions i processos de socialització. Tots els centres participants en este estudi implementen amb èxit altres actuacions orientades específicament a la prevenció de la violència de gènere, com les tertúlies feministes dialògiques o el club de valents i valentes violència zero. Però, com assenyalen les autores i l’autor:
«Com que el llenguatge crea pensament i realitat (Flecha, 2022), les converses mantingudes en les tertúlies ja formen part de la cadena de les seues converses, i seran sempre part dels seus diàlegs futurs i, si així ho desitgen, també de les seues decisions, somnis, desitjos i relacions futures.»
[Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera el 3 de febrer de 2025]
[Imagen: Freepik]
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi