L’impacte social que estan generant les tertúlies dialògiques no deixa de créixer i cada vegada sorgixen més evidències que ho demostren. Disposem d’evidències del seu impacte tant a nivell personal, afavorint la salut mental, com a nivell professional pel seu impacte en l’educació. Hui m’agradaria compartir part de la meua experiència personal al respecte.
Mai vaig ser un bon lector; de fet, la lectura en l’etapa de primària suposava per a mi moltíssim esforç. Les meues dificultats tenien negatives conseqüències en l’aprenentatge instrumental (assignatures). Això em generava frustració i cert rebuig cap a la lectura.
D’adult, i de manera paral·lela a formacions de professorat de qualitat que parlaven de transformar l’educació, em van convidar a assistir com a voluntari a diversos centres de primària on aplicaven estes pràctiques. Ací vaig poder vore que totes eixes teories científiques que estava escoltant i llegint tenien uns resultats en l’alumnat que superaven les meues expectatives.
Vaig ser convidat a un dels seminaris “A muscles de gegants” de formació del professorat on, en tertúlies pedagògiques dialògiques, es parla de teories, investigacions, autors i autores amb aval científic, però sempre amb el text original a la mà. Es parla de les pràctiques que estan millorant l’educació. I ací va vindre el punt més decisiu en la meua transformació personal, professional i com a lector: entre eixes pràctiques educatives rigoroses que llegia i havia presenciat com a voluntari en estes formacions, es troben les tertúlies dialògiques. En el seminari llegia les millors evidències sobre educació però, a més, el compartia en diàleg amb una altra gent en tertúlies pedagògiques dialògiques. Quan vaig començar a exercir de mestre em vaig animar a implantar tertúlies literàries dialògiques amb el meu alumnat i vaig descobrir un món nou llegint i debatent eixos clàssics universals en classe. Estes tertúlies amb xiquetes i xiquets em van impulsar a llegir les obres originals i em vaig aficionar.
Quin impacte han generat en mi estes tertúlies?
En l’actualitat, d’una banda, estic en diversos seminaris de formació del professorat que funcionen amb tertúlies pedagògiques dialògiques. Debatem les lectures dels llibres i articles científics que més impacte han generat i generen en l’educació.
D’altra banda, participe en un grup de tertúlies literàries dialògiques en línia amb persones adultes molt diverses, en el qual llegim les millors obres patrimoni de la humanitat i compartim les nostres impressions, reflexions i punts de vista. Totes les veus ací són igualment valorades i escoltades sense importar el nivell lector o coneixement literari, la professió, l’edat, les preferències personals ni res superficial. Es valoren els arguments.
A més, amb el meu alumnat de primària, realitze tertúlies literàries dialògiques en classe, llegint clàssics com “El Quixot de La Manxa” o “L’Odissea”. També aplique amb elles i ells tertúlies científiques dialògiques.
Amb tots estos espais i diversos grups, he desenrotllat veritable passió per llegir. No concep ara estar sense llibres que gaudir diàriament. He passat de no llegir a estar llegint fins 4 llibres alhora, a llegir textos molt difícils als quals ja no tinc por a enfrontar-me. Però no es tracta de qualsevol lectura, sinó de les millors obres en l’àmbit literari i científic, que oferixen múltiples i diversos coneixements. I tampoc és només el text (que també), sinó el fet de compartir-lo i dialogar-lo amb altres persones, i molt diverses, el que tant m’aporta: he guanyat confiança en mi mateix, he aconseguit un nivell de fluïdesa i comprensió lectora molt superior al que mai haguera pogut somiar. I no sols he millorat eixe aspecte instrumental; estes lectures, els diàlegs i les persones amb les quals les compartisc m’han ajudat a millorar la meua escolta activa, a apreciar i valorar més els arguments de qualsevol persona, a ser més pacient, a tindre més confiança a l’hora d’expressar-me, a situar-me millor amb els altres, a comunicar-me millor, enfrontar-me a reptes que m’espenten a superar-me, a ser més crític amb temes socials, a triar millor, a demanar ajuda a persones més capaces i millorar les meues relacions amb els meus sers estimats (la lectura dialògica m’ha acostat més a ells). En definitiva, les tertúlies dialògiques de qualsevol tipus (musicals, científiques, pedagògiques, literàries…) m’han portat a tindre una vida més plena, de més aprenentatge, més saludable i feliç.
El més sorprenent és que, des que participe en tertúlies dialògiques, cada any sent que la meua vida és millor que l’any anterior; i això ho dec a les persones que m’envolten i compartixen amb mi estos espais dialògics. Sens dubte, puc corroborar en la meua experiència personal els beneficis que s’assenyalen en les moltes investigacions que es publiquen respecte a les tertúlies dialògiques. Són un torrent de transformació constant i permanent.
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés