Troballes clau del segon cicle de PIAAC
El 10 de desembre es van publicar a nivell internacional els resultats del segon cicle de l’enquesta PIAAC (Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències dels Adults). Este estudi global en el qual han participat trenta països de l’OCDE (amb un total de 31 participants en esta edició) proporciona dades sobre els nivells de “capacitat numèrica” entre les persones de 16 a 65 anys. PIAAC representa la continuació d’una enquesta que es va originar en la dècada de 1990, amb l’objectiu d’abordar una necessitat creixent ja identificada en informes internacionals com l’Informe Crowther (1959) i, més tard, el conegut Informe Cockcroft (1982), Mathematics Counts. Estos informes il·lustren l’evolució del concepte de “capacitat numèrica”, que inicialment es referia a les habilitats matemàtiques fonamentals (operacions aritmètiques bàsiques) però que des de llavors s’ha ampliat per a abastar la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic en diversos contextos de la vida real per a resoldre problemes i prendre decisions informades.
Els resultats del segon cicle de PIAAC indiquen que, als països de l’OCDE, una de cada quatre persones té un rendiment inferior al nivell 1 en aritmètica, la qual cosa implica dificultats per a interpretar representacions matemàtiques com ara taules i gràfics i desafiaments per a resoldre problemes que impliquen múltiples operacions. És encoratjador que els resultats mostren una lleugera millora en comparació amb el cicle anterior de PIAAC: huit països van demostrar avanços en les habilitats matemàtiques dels enquestats, però set països van experimentar un descens, mentres que els resultats es van mantindre pràcticament sense canvis en dotze casos. És important assenyalar que les millores observades no són estadísticament significatives i poden atribuir-se a variacions de la mostra. Per contra, en els casos en què el rendiment va disminuir, cal destacar que l’enquesta (realitzada entre aproximadament 160.000 participants que representen a 673 milions de persones en 31 països) es va administrar individualment a través de visites domiciliàries amb tauletes. Això planteja interrogants sobre el possible impacte de l’alfabetització digital, ja que la transició dels mètodes tradicionals de llapis i paper a les avaluacions basades en tauletes pot influir en el rendiment, en particular en l’educació d’adults, on el càlcul mental continua sent una habilitat crucial.
En qualsevol cas, l’aritmètica exercix un paper vital en la vida quotidiana. Promoure les matemàtiques com una oportunitat d’aprenentatge permanent (no sols per les seues aplicacions pràctiques específiques, sinó pel seu impacte més ampli en la participació social, l’autonomia i l’apoderament personal) continua sent molt beneficiós. Les investigacions (Gonçalves Gaia, et al., 2024 ; FitzSimons, Coben y O’Donhogue, 2003 ; Schlöglmann, 2012) indiquen que uns nivells més alts d’educació matemàtica es correlacionen amb una millor qualitat de vida, majors perspectives d’ocupació i altres resultats positius en la vida. Esta afirmació és coherent amb les dades del segon cicle de PIAAC: les persones amb millors nivells de competència aritmètica informen d’una millor salut, se senten més capaces d’influir en els processos polítics i són molt més actives en el mercat laboral. En conseqüència, invertir en educació i aprenentatge permanent, en particular en aritmètica, és sempre un esforç que val la pena, tant per a les persones com per a les institucions.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 13 de febrer de 2025]
[Imatge: Freepik]
Professor de la Universitat de Barcelona i director de la revista científica "Revista de Investigación en Educación Matemática". Membre del Grup d'Experts en Matemàtiques de PIAAC (OCDE i ETS)