Fins al segle XVI, la pintura i l’escultura no eren considerades arts, sinó treballs manuals. Cap de les nou muses es dedicava a estes activitats. A la Grècia clàssica, sovint eren realitzades per esclaus. Fins i tot La Nascita di Venere no va ser idea de Botticelli; va haver de seguir instruccions escrites rebudes de Ficino. Va ser precisament durant el Renaixement quan estes activitats van començar a adquirir l’estatus social d’arts, i des de llavors, els qui les practiquen han ascendit d’estatus fins al punt que alguns pintors han rebut el títol de “els divins”.
En el segle XXI, existix un creixent reconeixement de la creació de noves i més belles relacions socials com una forma d’art. Quan entrem en una habitació, podem gaudir de la seua bellesa a causa dels quadres que pengen de les seues parets, però la gaudim encara més si hem experimentat allí relacions belles que enriquixen la nostra memòria i la nostra vida, en lloc de relacions tòxiques.
Els artistes socials són aquells que creen noves relacions humanes que són millors i més belles que les anteriors. Crear noves i belles relacions és més desafiant que crear noves i belles pintures; requerix almenys tant talent artístic com pintar. Durant el segle XX, algunes arts es van subordinar progressivament al mercat, fins al punt que l’urinari de Duchamp se cita com una de les obres més importants del segle simplement perquè va aconseguir un alt preu. L’estatus social d’uns certs artistes es mesura ara sovint pel valor econòmic de les seues obres, que té poc a veure amb el valor atribuït en la seua època a les obres de Goya o Van Gogh.
No són els diners el que impulsa el reconeixement de la creació de noves relacions humanes com a art social. Els artistes socials també són altament altruistes. No desacrediten ni prohibixen les “còpies” de les seues obres. Per contra, gaudixen en veure les seues creacions reinterpretades en els més diversos contextos al voltant del món. Cap de les nou muses es va dedicar a l’art social, però Plató va anomenar Safo la desena musa, i ella va ser sens dubte la primera artista social coneguda. Tal vegada prompte es convertisca en la musa dels artistes socials.
[Este article es va publicar per primera vegada en “Daily 27″ el 7 de desembre de 2024]
[Imatge: Wikipedia]
Professora de la Universitat de Granada. Membre de la Xarxa MeToo Universitat.