En este article explicarem el segon principi de la guia de l’APA (American Psychological Association) de 10 principis perquè les famílies puguen ajudar les seues xiquetes o xiquets a aprendre i tindre èxit a l’escola.
Principi 2. El coneixement o experiència prèvia del xiquet o xiqueta dona forma al seu aprenentatge:
A vegades, hem sentit o llegit que “els coneixements previs són el factor més important que determina les possibilitats d’aprenentatge de xiquets i xiquetes”. Esta afirmació errònia limita les oportunitats, precisament, de l’alumnat més vulnerable. Quan el professorat creu que els coneixements previs són determinants assumix, d’una banda, que “poc es pot fer per a oferir millores” i, de l’altra, que “cal adaptar-se”. Això causa que baixem el nivell d’aprenentatge per a eixos xiquets i xiquetes que tenen “menys coneixements previs”. En reduir les expectatives, donaríem menys a qui més necessita i les desigualtats s’incrementarien. Per contra, el que explicarem de mà de l’APA és com aprofitar el que ja saben per a millorar el seu aprenentatge i portar-los a estadis cognitius superiors amb altes expectatives, independentment del seu nivell de partida.
Quan el teu xiquet o xiqueta entra en un entorn educatiu, porta amb si una gran quantitat de coneixements adquirits per les seues experiències diàries, interaccions socials i aprenentatges anteriors. Això es diu “coneixements previs” i ajuden a modelar la forma en què aprenen la nova informació: la seua comprensió i coneixement actual del món es connecten amb esta nova informació ajudant-los a entendre-la. No obstant això, en alguns casos este coneixement previ pot suposar una dificultat d’aprenentatge; per exemple, si la informació que tenien és imprecisa o no està en sintonia amb el nou aprenentatge. Això pot dificultar l’aprenentatge de la nova informació.
Conforme el xiquet o xiqueta es desenrotlla, els seus coneixements canvien com a resposta a les interaccions amb altres persones a casa, a l’escola i en la comunitat. Desenrotllen nous conceptes i concepcions sobre el funcionament del món, modifiquen o reemplacen les antigues idees. La nova informació presenta un repte a la informació que posseïx la xiqueta o xiquet i això provoca un canvi.
Què pot fer la família?
La família pot ajudar de diverses formes:
- Anima a la xiqueta o xiquet a compartir les idees prèvies que té. Pregunta-li què és el que sap o pensa sobre el tema abans d’aprendre una cosa nova. Això l’ajudarà a enllaçar el que pensava abans amb la nova informació.
- Ajuda’l a fer connexions. Quan estiga aprenent una cosa nova, ajuda’l a connectar-ho amb el que ja coneix. Per exemple, si està aprenent algun aspecte sobre el clima i la meteorologia, recorda-li alguna vegada que experimentara algun esdeveniment meteorològic significatiu que l’ajude a comprendre la nova teoria.
- Tingues en compte el coneixement previ del xiquet o xiqueta. Per exemple, si està intentant aprendre una cosa nova sobre el clima, pots usar els coneixements anteriors que saps que té el xiquet sobre temes relacionats, com el temps (meteorològic).
- Si el xiquet té una concepció errònia sobre un tema, pren-te el temps necessari per a ajudar-lo a canviar-ho. Això ajudarà a previndre confusions i assegurar que estiga construint nous coneixements sobre aprenentatge previ encertat. Per a tractar la informació incorrecta, aclarix per què la seua idea no és correcta i dona-li la nova idea amb la qual puga reemplaçar-la.
- Adquirirà millor les noves idees si tenen sentit, si semblen possibles o si són útils. Per exemple, per a explicar-li que la pluja no cau d’un forat sinó que cau dels núvols quan estan plens d’aigua i es fan pesats, pots dir-li que en eixe moment els núvols es posen grisos i el sol no es veu a través d’ells. Això l’ajudarà a observar quan hi haurà probabilitat de ploure. La xiqueta o xiquet aprendrà millor si se li ensenya la nova idea de manera interessant o útil.
- Pregunta-li el que vol aprendre sobre el tema i investigueu junts sobre això.
