niños trabajando en clase, Periódico Educación

Amb més de 20 anys de retard des del seu desenvolupament, va començar a impulsar-se a Espanya la concepció de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, psicòleg i pedagog nord-americà de gran importància per al constructivisme. A més de per la manca de rigorositat científica, ha rebut el rebuig de la comunitat científica internacional pel seu racisme implícit. Ausubel va crear el concepte d’aprenentatge significatiu perquè pensava que era una pèrdua de temps oferir una educació amb alt contingut instrumental als xiquets i xiquetes de famílies afroamericanes i, en general, a tots els xiquets i xiquetes d’entorns desafavorits i amb identitats que ell anomenava “marginals”, per la qual cosa en base a aquesta teoria pseudocientífica ha existit una tendència a considerar la diferència com a dèficit.

Les concepcions científiques actuals treballen des de la igualtat de les diferències cap a la igualtat de resultats, és a dir, assegurant que cap dificultat d’aprenentatge, discapacitat o diferència individual no determine les trajectòries escolars ni supose mai rebaixar les expectatives d’aprenentatge, sinó garantint tots els mitjans per a donar més suports als qui més ho necessiten amb l’objectiu de la igualtat de resultats; que tots els xiquets i les xiquetes, independentment de la classe social, gènere, cultura, edat o qualsevol circumstància individual o del seu entorn, tinguen dret a la millor educació possible.Afortunadament, la ciutadania reclama cada vegada més el dret a conèixer i beneficiar-se del coneixement científic i ja comptem amb recursos d’accés obert, com la plataforma Adhyayana, que ens permeten distingir entre evidències i enganys, per tal de garantir que aquests últims no es colen a les nostres aules. Els enfocaments crítics en educació que superen la segregació i l’exclusió socioeducativa mantenen altes expectatives per a tot l’alumnat sense excepció i promouen la implementació de pràctiques avalades, com les actuacions educatives d’èxit, que s’avancen al desenvolupament i que uneixen aprenentatges instrumentals, valors i sentiments per al benestar socioemocional i el màxim aprenentatge. Com a docents tenim l’obligació de conèixer aquelles pràctiques educatives transformadores que estan demostrant les millores educatives més grans en termes d’aprenentatge, inclusió i cohesió social i, al mateix temps, el deure de denunciar enganys, teories pseudocientífiques i pràctiques exclusores sense aval científic que perjudiquen seriosament l’educació i les vides de molts xiquets i xiquetes.

[Imatge: Unsplash]

By Marifa Salceda

Dra. en Sociologia, mestra d'Educació Infantil i professora a la Universitat Isabel I