En moments vitals complexos, la ciència sempre té una resposta i, si no la té, la indaga. No obstant això, és quan la ciència es fusiona amb la qualitat de les interaccions humanes que es genera un impacte profund i durador en la recuperació i el benestar.
Fa uns mesos vaig haver de passar per l’hospital per problemes de salut. En estos moments en què el més preuat de la vida es trontolla, sorgixen reflexions profundes que em permet compartir en este diari.
Gràcies a la medicina, ara mateix puc estar escrivint estes paraules. M’ha salvat la vida. Però no sols això, he tingut la gran sort de trobar-me pel camí a professionals i persones plenes de bondat que han contribuït, en gran part, al fet que la meua recuperació -i la de moltes altres persones- millore considerablement. I no sols per la medicació o la cirurgia, sinó per la qualitat de les interaccions que generen els millors sentiments i el seu impacte directe en la salut. I ací ve la meua primera reflexió, que conjumina la meua experiència amb la ciència. La bondat cura: un somriure en un moment de sofriment ajuda a mitigar-lo, una conversa distesa en un moment d’extrema tensió permet viure’l de forma més tranquil·la, una mirada de comprensió alleuja les preocupacions generades, una paraula d’alé permet continuar respirant per la vida. No es tracta d’herois o d’heroïnes, o tal vegada sí. Tal vegada les persones bondadoses en moments de crisis tenen eixa capacitat heroica dels grans referents de la humanitat. Perquè el cansament i les hores de treball acumulades no els excusen de fer el seu treball amb amabilitat, i això sí que és motiu d’admiració. Les ciències socials aporten cada vegada més evidències de la importància de la qualitat de les interaccions socials en la salut de les persones.
La segona reflexió té a vore amb el poder dels somnis. Als hospitals són moltes les hores que passes en soledat, quan has d’enfrontar-te amb la incertesa i amb les teues pors. En estos moments, l’ésser humà té la meravellosa capacitat de somiar i traslladar-se a llocs més confortables. Igual que la literatura et transporta a llocs inimaginables, el poder de somiar et trasllada a un futur prometedor. Però no val qualsevol somni, la qualitat dels somnis està influïda per la qualitat de les relacions que generem. A l’hospital em vaig permetre tindre somnis molt bonics que em van donar impuls en cada pas de la meua estada: em vaig visualitzar passejant per la mar envoltada de la meua família; una tertúlia envoltada de gent meravellosa; un seminari ple de gent il·lusionada per construir un món millor… I encara que semble estrany en una situació així, el fet de somiar em va permetre somriure molt, perquè tots estos somnis aporten felicitat i la felicitat aporta salut.
En estos temps de crisis que travessa la Comunitat Valenciana, la veritable solidaritat ompli els nostres carrers d’esperança i alé. Estos gestos de suport s’estan convertint en un salvavides per a moltes persones. No obstant això, no totes les persones compten amb estes xarxes de suport. Les escoles i altres grups comunitaris som moviments ideals, si volem, per a detectar i aconseguir eixos somnis i eixes interaccions en totes les persones, ajudant a transformar la realitat i donant esperança en els moments més foscos.
No deixem ningú tot sol, ajudem-nos a somiar amb un demà millor.
