Una revisió sistemàtica de l’abús i la explotació a la infància i adolescència amb discapacitat

L’explotació i l’abús sexual infantil (EASI) en línia s’han convertit en una de les problemàtiques més alarmants en l’era digital, afectant milions de xiquets, xiquetes i adolescents a tot el món. A pesar que la prevalença d’esta mena d’abús continua augmentant, la investigació que s’enfoca en els xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitats és sorprenentment escassa. Este grup, per la seua vulnerabilitat, pot enfrontar majors riscos de ser víctima de delictes en línia, com el grooming, la manipulació o les ciberamenaces, que poden desencadenar conseqüències greus, com ara problemes de salut mental i aïllament social.

Amb l’objectiu d’aportar informació rellevant en este àmbit, un equip d’investigadors i investigadores va dur a terme una revisió sistemàtica d’estudis publicats entre 1993 i 2023. Els resultats van incloure 13 investigacions que proporcionen una visió detallada sobre les característiques de les víctimes d’explotació i abús sexual infantil amb discapacitats. En els estudis revisats que incloïen informació sobre la prevalença del EASI en xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitat, es va observar una àmplia diversitat d’edats, des dels 6 i 7 anys fins als 18 anys. Encara que alguns estudis no van desagregar per gènere, es conclou que tots dos poden ser víctimes d’este abús. Les discapacitats associades al risc de EASI inclouen el trastorn de l’espectre autista (TEA), la síndrome de Williams, discapacitats intel·lectuals, la síndrome de deleció 22q11, sordesa i problemes de salut crònics. Alguns estudis van indicar que els xiquets (especialment homes) amb discapacitats físiques greus semblen ser més vulnerables, encara que no es pot concloure que tinguen major probabilitat de ser víctimes.

Respecte als perpetradors de EASI a la infància i l’adolescència amb discapacitat, els resultats van indicar que poden ser tant homes com dones de diverses edats. Les principals plataformes utilitzades per al contacte inicial van ser les xarxes socials (50% dels casos) i WhatsApp (25%), on les víctimes ja coneixien als agressors; encara que amb menor freqüència, també es van utilitzar llocs de cites i videojocs. Els tipus de delictes perpetrats van incloure grooming, ciberassetjament, sextorsió i pornografia de venjança. Els agressors van utilitzar tàctiques com l’engany, la coerció, la manipulació i la captació per a manipular a les seues víctimes, sovint oferint regals o fent amenaces cibernètiques.

Les víctimes van experimentar greus conseqüències psicològiques i emocionals, incloent-hi aïllament social, angoixa emocional i retirada de les xarxes socials. La vulnerabilitat a la revictimització també va augmentar a causa de la naturalesa aïllada de moltes d’estes víctimes.

La falta de supervisió de les activitats en línia de xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitats ha sigut identificada com un factor de risc crític. Els resultats d’esta revisió van subratllar la necessitat urgent d’augmentar la consciència i el suport per a previndre el EASI en este grup vulnerable, que enfronta riscos específics a causa de les seues condicions. Per a això, és fonamental millorar l’educació sobre seguretat en línia i consentiment, involucrant activament a les famílies, escoles i comunitats en la protecció dels menors. A més, la creació de sistemes escolars eficaços per a monitorar i reportar casos de EASI és clau. No obstant això, com s’ha ressaltat en edicions anteriors, estes intervencions han de basar-se en evidències científiques d’impacte social (ECIS) ja que, en cas contrari, correm el risc no sols de no millorar la situació, sinó d’empitjorar-la, generant conseqüències indesitjades i augmentant la vulnerabilitat de les víctimes.

[Imagen: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Mestra d'educació infantil. Dra. en Sociologia per la Universitat de Barcelona