En els últims anys la Unió Europea ha llançat diverses crides a tots els països membres indicant que la investigació ja ha aportat evidències de com les polítiques educatives poden aconseguir la qualitat i la inclusió dels sistemes escolars de manera simultània, sense haver de triar per l’una o l’altra. En canvi, les anàlisis indiquen que els sistemes educatius en la majoria dels estats no estan aconseguint dissociar els resultats educatius de l’entorn socioeconòmic. Quins avanços aportarà la LOMLOE sobre aquest tema?
El mes de juliol passat eixia publicat el llibre Què hi ha de nou en la LOMLOE? En ell s’inclou el capítol “La reforma educativa actual en el context europeu” en el qual, juntament amb Ramón Flecha, analitzem la LOMLOE a la llum de la investigació i el marc educatiu europeu actual.
Sabem que l’educació és una forma poderosa amb la qual les societats podem generar assoliments en la superació de les desigualtats socials. La investigació va aportar importants contribucions sobre aquest tema quan en els anys 60 i 70 van començar a estendre’s les teories reproduccionistes de Coleman, Althusser o Bourdieu, la base de les quals era una elemental confusió entre correlació i relació causal i la seua conseqüència, unes expectatives negatives que augmenten les desigualtats. Espanya va ser uns dels països que posteriorment, en els anys 90, va introduir en les seues reformes i polítiques educatives algunes d’estes faules reproduccionistes que seguixen presents en la reforma actual.
Una de les diferències més importants entre els països que aconseguixen trencar el cercle de la desigualtat entre l’alumnat i els que no ho aconseguixen és la mesura en què les seues reformes educatives estan basades en evidències científiques d’impacte social o no. L’avanç de la Comissió Europea cap a polítiques en educació que incorporen la investigació d’impacte social és una prioritat davant la qual la política educativa espanyola encara presenta resistències.
En este capítol s’introduïxen alternatives perquè la LOMLOE siga “un camí cap a l’èxit escolar“. Responem analitzant 4 criteris essencials que destaquen les últimes recomanacions europees, la seua relació amb la investigació científica i la seua presència en la reforma actual. Estos criteris són:
- impulsar projectes escolars integrals que compten amb la participació de la comunitat en la seua diversitat;
- crear polítiques actives contràries a la segregació i l’adaptació, centrant-se en la qualitat i extensió dels aprenentatges, així com en la promoció d’interaccions entre alumnat de capacitats distintes;
- incloure l’educació social i emocional, la prevenció de l’assetjament i la salut mental i física en els programes educatius, amb base científica i des de l’educació infantil endavant;
- assegurar que la formació inicial i contínua del professorat està basada en investigacions científiques d’impacte social.
Una LOMLOE basada en evidències científiques donaria resposta a una demanda de la ciutadania, a la qual li preocupen els freqüents canvis en legislació educativa, no tant per la freqüència sinó per la falta de garanties clares. Seria una resposta, també, a les cada vegada més famílies que s’estan associant per a reclamar una educació que aconseguisca l’èxit per als seus fills i filles i per a tots els xiquets i xiquetes sense distinció.
[Imatge: Pexels]
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.