Després de les eleccions europees, s’ha arribat a un màxim en el menyspreu que molts tertulians dels mitjans tradicionals llancen contra la majoria de la ciutadania mundial que ja està en les xarxes socials. Reivindiquen l’anterior jerarquia de la comunicació, en la qual ells són els únics que parlen mentres que la immensa majoria de les persones els escolten i fins i tot els atribuïxen un títol d’experts o de tindre opinions interessants. Per sort, la democràcia, la intel·ligència i el món en línia fan ja impossible que torne eixa jerarquia en la qual tenien impunitat les faules que convenien als qui finançaven eixos mitjans. Més de la mitat de persones del món, i continua creixent eixe nombre, poden posar les seues opinions en les xarxes mentres que només uns pocs ho poden fer en els mitjans tradicionals.
La llibertat d’expressió per la qual molts vam lluitar sota el franquisme era per a totes les persones sense excepció; menysprear a eixes persones és anar contra els drets humans i contra la democràcia. Una de les disculpes per a legitimar eixe menyspreu és dir que les xarxes estan plenes de mentides mentres que ells en els mitjans diuen la veritat, que en les xarxes només hi ha racisme i sexisme mentres que ells defenen els valors ciutadans, que ells expressen opinions intel·ligents mentres que en les xarxes succeïx tot el contrari. Qui vol tria el millor i una de les maneres de fer-ho és a través de periòdics digitals gratuïts que no es deuen a cap finançament ni poder i busquen i diuen sempre la veritat.
Tota persona mínimament intel·ligent o no parla de les xarxes o parla sabent del que parla i, per tant, afirmant que en les xarxes socials podem trobar de tot: les majors mentides i les majors veritats, les opinions més intel·ligents i les més maldestres, els majors sexismes i racismes i les millors accions que ho superen. Això no ocorre amb els tertulians.
Els tertulians que menyspreen a les persones que usen les xarxes són tan ignorants que fins i tot és freqüent encara sentir-los que els grans pensadors grecs no parlaven en textos de 140 caràcters, quan ja fa molt temps que en són 280 en X. El dia després de les eleccions europees, el menyspreu dels tertulians ens ha recordat més que mai el que ja ens va deixar escrit Antonio Machado:
«És propi d’aquells amb ments estretes envestir contra tot allò que no els cap al cap.»