Molts “intel·lectuals” atribuïxen a les persones joves que estem en les xarxes socials el nou ascens del nazisme, mentres lloen al principal intel·lectual nazi i difonen les seues idees. La seua molt irresponsable ignorància és la que està fomentant eixa nova força de les idees nazis. La seua ignorància va quedar molt demostrada quan durant molts anys van negar que Heidegger fora nazi, però les creixents evidències científiques van acabar per fer impossible continuar amb eixa falsedat. Un segon component de la seua ignorància va arribar quan van dir que s’havia vist obligat a ser nazi, que es va penedir en finalitzar la Segona Guerra Mundial i que eixe penediment estava explícit en la seua carta pòstuma. Tanmateix, les evidències van demostrar que això era fals.
Com tots els “intel·lectuals” irresponsablement ignorants, en este cas els seus seguidors van al·ludir a una suposada i falsa separació entre la persona i l’obra, és a dir, van reconéixer que ell sempre va ser nazi però que la seua obra no ho és. Segons estes persones, els qui diuen que les seues idees són nazis és perquè no entenen la seua obra. Tenint en compte que és el mateix Heidegger qui diu que la seua obra és nazi, per exemple quan anomenava a Hitler el Dasein del poble, segons els seus seguidors és Heidegger qui no entén l’obra de Heidegger.
La seua mediocritat i incoherència queden molt clares en moltes ocasions, per exemple quan reconeixen que Plácido Domingo és un gran tenor però rebutgen que actue pels seus comportaments personals i, no obstant això, prenen la postura justament contrària en el cas de Heidegger. Així queda clar que no estan defenent cap antisexisme ni antiracisme, sinó un entusiasme per les idees nazis de Heidegger que ja no saben com dissimular.
Basar una teoria de la democràcia en Hitler és tan ignorant i irresponsable com basar un pensament antinazi en Heidegger. Els qui ho fan “aporten” la base pseudointel·lectual de la qual es va alimentar el nazisme en els anys 30 i de la qual s’alimenta l’actual nou ascens del nazisme.
