Estem al juny, entre altres coses el mes de l’Orgull LGTBI+, i diferents entitats han presentat les seues campanyes posant especial èmfasi en l’educació per a fer front a la LGTBI-fòbia. Recordem que, segons l’informe A long way to go for LGBTI equality (2020) de la European Union Agency for Fundamental Rights (FRA), les persones LGTBI+ d’entre 15 i 17 anys patixen més assetjament que els seus companys i companyes de més edat. Valorem molt positivament el rol que se li assigna a l’educació, perquè creiem que és bon antídot per a la violència. No obstant això, de quin tipus d’educació estem parlant? Una educació que tinga de referència a Foucault? Actualment, encara està molt estesa la idea errònia que Michel Foucault (1926-1984) va ser referent del col·lectiu LGTBI+ i de l’educació sexual. No obstant això, a través d’este article divulgatiu, pretenem desmuntar esta idea demostrant que Foucault no sols no va ser un referent LGTBI+, sinó que va contribuir a la faula existent sobre el vincle entre les persones homosexuals i l’abús sexual infantil. A continuació, aprofundirem sobre això.
D’una banda, Foucault va participar en la firma de la petició francesa contra les lleis d’edat de consentiment que consistia a despenalitzar les relacions entre persones adultes i menors de quinze anys. D’altra banda, la seua defensa de la despenalització de la pederàstia va anar més enllà, ja que es coneix que Michel Foucault abusava sexualment de xiquets a Tunísia. D’esta manera, tindre a Foucault com a referent LGTBI+ el que fa és tacar i empitjorar la imatge del col·lectiu, a més de mostrar una gran incoherència. No obstant això, hi ha investigacions que demostren que existix professorat universitari que impartix l’obra de Foucault amagant conscientment la seua defensa de la violència sexual, incloent-hi la violació i la pederàstia (Valls et al., 2022).
Les investigacions científiques per a la superació de l’abús infantil ja han demostrat que no hi ha cap evidència científica en la idea que les persones homosexuals són més propenses a la pederàstia (Racionero-Plaza & Guiney, 2024). És a dir, no hi ha cap relació entre l’abús sexual infantil i l’orientació sexual de la persona agressora. Estes troballes són molt importants perquè trenquen amb la faula discriminatòria, que durant molts anys ha existit, que l’homosexualitat comportava l’abús sexual infantil. Per tant, no podem continuar tenint com a referent LGTBI+ a algú que no sols va defendre la despenalització de la pederàstia, sinó que també la va cometre, ja que reproduïx eixa faula que tant ens ha costat superar.
