Simone Weil és una de les pensadores, pacifistes i activistes més destacades del segle XX. Als cinc anys, es va negar a prendre sucre per a mostrar solidaritat amb els soldats francesos que lluitaven en la Primera Guerra Mundial.
Va nàixer el 3 de febrer de 1909 en una família jueva, intel·lectual i laica, i Weil va créixer entre les tradicions francesa, grega i cristiana. El seu pare, Bernard Weil, va ser un metge destacat, i el seu germà, André Weil, un dels matemàtics més importants del segle XX. L’ambient intel·lectual en el qual va créixer va despertar la consciència social de Simone des de molt jove, iniciant així la seua preocupació filosòfica i la seua cerca de justícia i veritat.
Va estudiar filosofia i literatura clàssica. Es va graduar als vint-i-dos anys i va començar a ensenyar en diversos liceus (Le Puy-en-Vlay, Auxerre i Roanne). Durant este temps, va desenvolupar el seu compromís polític, ajudant en la formació de treballadors a través de conferències i classes sindicals, i publicant en revistes de caràcter polític i filosòfic.
Als vint-i-cinc anys, va deixar temporalment la seua carrera docent i, en 1934 i 1935, impulsada per una necessitat interna d’enfrontar la realitat, va fer diversos treballs manuals. Creia que el treball manual havia de ser el centre de la cultura i sostenia que la creixent separació històrica entre l’activitat manual i intel·lectual era la raó de la relació de dominació.
Va començar com a pacifista radical, després es va convertir en sindicalista revolucionària i, finalment, va arribar a la conclusió que només era possible un reformisme revolucionari. Defenia que els pobres havien d’assumir la responsabilitat de la seua revolució, creant condicions menys opressives a través d’avanços reformistes per a facilitar una revolució més responsable, ràpida i menys violenta.
En l’educació sindicalista, va advocar per la unitat sindical i va escriure en la revista L’Escola Emancipada. Des de 1932, va participar en el Cercle Comunista Democràtic de Boris Souvarine. Va participar en la vaga general de 1936. Va militar ferventment per un pacifisme intransigent i, al mateix temps, va participar breument en la guerra civil espanyola amb la columna Durruti. Va ser periodista voluntària a Barcelona i es va unir al capdavant d’Aragó amb els combatents armats, participant en accions de guerra.
Des del començament de la Segona Guerra Mundial, la seua família va ser amenaçada. Existia un gran risc que la seua família fora classificada com a no ària. En 1940, es va anar de París ajudant als seus pares, primer a Marsella i després a Nova York, però més tard es va traslladar a Anglaterra per a unir-se a la resistència. Al juliol de 1943, va deixar de ser membre d’eixa organització.
En vore les condicions de vida a la França ocupada per l’Alemanya nazi, la seua solidaritat amb els francesos la va portar a negar-se a menjar més del que ells menjaven i a no alimentar-se prou, empitjorant així la seua malaltia. En 1943, li van diagnosticar tuberculosi i va tornar a Anglaterra. Va morir a l’agost als 34 anys.
Totes les seues obres es van publicar pòstumament, editades pels seus amics. Els seus treballs reflectixen una gran profunditat i un fort compromís amb la veritat. Criticava severament qualsevol tipus d’injustícia, sense cedir a cap mena d’ideologia que impedira vore i dir la veritat. Tot això ho feia amb gran intel·ligència i valors de solidaritat, empatia i valentia. Albert Camus, un dels seus editors i amics, va admirar la seua obra com una de les més importants al final de la guerra. Creia que els joves havien de llegir-la abans que les propagandes polítiques destruïren la seua capacitat de pensar. Les seues obres van tindre un gran impacte en el pensament de les societats anglesa i francesa.
Principals obres: La pesanteur et la grâce, L´Enracinement, La condition ouvrière, La source grecque, Oppression et Liberté, Escrits històrics i polítics, La condició obrera.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera el 14 de juny de 2024]
[Imatge: Wikimedia Commons]
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi