Fa unes setmanes una companya em va comentar: ”vaig a fer una flipped classroom, la classe invertida, saps el que és?” La meua resposta va ser: ”ves amb compte i no oblides el que és important”.
Amb la idea de reflexionar més profundament sobre aquest model pedagògic, que deixa el treball de determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i utilitza el temps de classe per potenciar els processos d’adquisició i la pràctica de l’aprenentatge, vam fer una recerca sobre aquesta temàtica al Google Scholar i a la plataforma ERIC i algunes de les conclusions que podem compartir són:
- La majoria d’investigacions es realitzen amb alumnat d’educació superior, sobretot universitari.
- Aquest model pedagògic ha guanyat popularitat des de la tancada de les escoles a la pandèmia.
- En els estudis comparen el model d’aula invertida amb un “model d’aula tradicional”.
- Els estudis que veuen eficaç aquesta metodologia reconeixen limitacions.
- Es troben barreres destacables a la metodologia, com ara la bretxa digital.
Moltes metodologies poden ser potencialment adequades si quan s’apliquen tenen presents aquelles actuacions educatives que ja han demostrat la seva eficàcia en diferents contextos. Tenint en compte això, són moltes les qüestions que se’ns poden plantejar, que no es troben especificades en la literatura científica sobre aquesta metodologia i que crec que cal aclarir.
Respecte a la tasca prèvia (video, lectura, resum…) que la flipped classroom planteja per a casa, caldria qüestionar-se què passa si aquesta activitat no es realitza, o es realitza de manera insuficient, o si l’alumnat requereix ajuda per realitzar-la i no la té, o no es disposa dels mitjans o espais necessaris… Tindran tots i totes les mateixes oportunitats en el treball posterior a l’aula?
Respecte a les activitats que es realitzen dintre de classe a posteriori podem preguntar-nos quin tipus d’agrupaments es realitzen, si són grups homogenis o heterogenis, si utilitzen a l’alumnat com a recurs, si ofereixen la possibilitat de participació de les famílies o si es plantegen activitats d’alt nivell tenint altes expectatives. A més, també caldria preguntar-nos si estem garantint a l’aula un clima de col.laboració mútua, respecte i solidaritat en el treball grupal.
L’informe de la Unió Europea “camins cap a l’èxit escolar” ens ofereix claus per garantir els millors resultats a nivell acadèmic, social i emocional. És important tenir eixes claus presents quan desenvolupem qualsevol metodologia, ja que afavoriran la seua eficàcia.
