El dimecres 7 d’octubre de 2020, Jennifer Doudna va ser guardonada amb el premi Nobel de Química compartit amb Emmanuelle Charpentier. El premi se’ls atorga pel desenvolupament d’un “mètode d’edició de gens”, amb “una ferramenta per a reescriure el codi de la vida”, va dir el jurat a Estocolm.
Jennifer Doudna explica que esta revolucionària ferramenta d’enginyeria genètica ens ha brindat una oportunitat monumental per a curar malalties genètiques i al mateix temps ens obliga a bregar amb difícils dilemes morals. Amb molta valentia, no amaga estes pors que desperten les seues investigacions, les trau a la llum i les compartix de la mateixa manera que els seus avanços científics, i opta per un ús ètic de la ciència. Com ocorre en diferents àmbits de les investigacions científiques socials, molta gent ja s’ha posicionat, i ha reclamat esta necessitat d’ètica.
«Hi ha tres grans àrees en les quals crec que hem d’avaluar molt proactivament els límits ètics. Una és la ja esmentada dels embrions humans. Una altra és l’agricultura, les plantes. Hem d’entendre com esta tecnologia podria afectar els cultius i interactuar amb els ecosistemes. I el tercer àmbit és el que es denomina “gene drive”, que és usar l’edició genètica per a introduir un tret genètic en una població molt ràpidament. Per exemple, en insectes. La tecnologia CRISPR ja està sent usada en laboratori per a crear mosquits que siguen incapaços de propagar un cert tipus de malalties com ara la malària. Això pot ser molt important per a detindre esta plaga, però també tindre un impacte ambiental. Així que necessitem un major coneixement sobre el poder d’esta ferramenta i la millor manera de regular-la.»
En esta línia i per a ser coherent amb la seua preocupació, la professora va ajudar a establir el Consell d’Administració de l’Institut de Genòmica Innovadora de Berkeley, a Califòrnia (els Estats Units), del qual és actualment presidenta i directora. L’institut ha assumit el compromís de fomentar la comprensió de les tecnologies genòmiques per part de la població, proporcionar recursos a la comunitat en general i servir de model per a la utilització ètica d’estes tecnologies.
Estos debats són importants per a poder parlar a l’aula, és important que el nostre alumnat tinga opinió i veu en temes importants, que s’impliquen en els aspectes vitals de la nostra societat, que puguen argumentar amb solidesa en temes socials, ecològics, genètics… i que puguen veure com fins i tot referents científics internacionals com el cas de Jennifer Doudna tenen seriosos debats interns sobre els seus avanços i investigacions, que quan es continua treballant i fent passos avant és amb arguments, reflexions profundes i una gran esperança, amb claus molt semblants a l’esperança posada en pràctica en els nostres centres. Doudna sempre argumenta en diferents entrevistes que els seus temors es dissipen sota una ferma creença:
«Caldrà confiar en la responsabilitat de la comunitat científica i també en el treball de les diferents agències reguladores dels països.»