La escola que transforma

Fa poc ens preguntàvem si som conscients de les teories que implementem en la nostra tasca docent. Quan ens basem en qualsevol formació rebuda o en la nostra experiència prèvia com a alumnat, podem acabar reproduint discursos acrítics amb la realitat escolar, completament inútils i sense cap evidència que els avale. Així es fomenta la queixa, la qual cosa no conduïx a la millora dels resultats acadèmics, socials i emocionals de l’alumnat.

Un d’estos discursos més estesos a l’àmbit educatiu és el que es fomenta a través de l’informe “Equality of Educational Opportunity” de James S. Coleman, on, confonent correlació amb relació causal, va afirmar que el context socioeconòmic i l’origen ètnic de l’alumnat eren determinants per al seu èxit acadèmic. L’objectiu que tenia este informe era, mitjançant un discurs determinista, desacreditar qualsevol política pública per a la millora educativa, precisament, de les persones més vulnerables.

Passats cinquanta anys des de la publicació d’este informe, l’article “50 anys després de l’informe Coleman. Les actuacions educatives d’èxit sí que milloren els resultats acadèmics” revisa els efectes que va tindre, i que encara són vigents en alguns contextos, en el discurs educatiu, omplint-lo de desesperança i fent creure que l’escola no té res a fer per transformar la societat.

En canvi, contràriament a l’informe analitzat, l’article demostra que, basant-nos en les evidències científiques d’impacte social i en les millors aportacions de la sociologia internacional, l’escola és la millor eina de transformació social. Estudis com INCLUD-ED van posar el focus en les actuacions que sí milloren l’educació i creen entorns segurs per a tota la comunitat, on allò important no és el teu origen o el teu nivell socioeconòmic, sinó la participació de tota la comunitat a la vida escolar i les interaccions que es donen a l’escola. Tal com mostra l’article, posar en marxa actuacions d’èxit com els grups interactius, la lectura dialògica i l’extensió del temps d’aprenentatge “comporta un augment del rendiment acadèmic sense que això repercutisca en un increment del cost”, ja que una de les característiques per a poder dur a terme estes actuacions és la reorganització dels recursos humans disponibles.

Cada dia és més fàcil poder conéixer la millor evidència disponible en educació i tenim eines clau que ens ajuden a triar quines mesures adoptar en qualsevol situació educativa.

Amb tota esta informació podrem valorar de forma crítica qualsevol discurs que ens vinga donat en formacions, reunions o xarrades informals dins o fora dels espais educatius. Podrem decidir lliurement què preferim pensar: una escola segregadora i reproduccionista o una escola amb altes expectatives, centrada en les interaccions, en la participació i en l’èxit escolar de tothom sense exclusió.

[Imatge: Freepik]

By Francisco Orgilés

Mestre de música i primària al col·legi Virgen de la Salud d'Elda