Buscar referents als premis Nobel

Sovint ens preguntem quins són els referents que el nostre alumnat i fills i filles segueixen. També, cada vegada més, tractem de ser nosaltres qui els nodrim d’alguns referents que els donen idees per crear els seus propis somnis, que siguen un mirall en què veure’s reflectits o inclús que els done coratge, valentia i il·lusió per fer allò que fan o que estan començant a fer.

Dintre dels premis Nobel podem trobar referents per endinsar-nos en diferents àmbits: fisiologia i medicina, física, química, literatura, ciències econòmiques i pau. En ells no sols trobem noms de persones en fets, invents, actes o obres concretes, sinó en un recorregut de valentia, compromís i mode de vida elogiable. D’aquesta manera podem trobar belles formes d’inspiració per a alumnat, docents i educadors o educadores en general i, inclús, des de la mirada més comunitària i transformadora, per a les famílies. Doncs bé, aquest article pretén ser el primer d’una sèrie en la qual ens endinsarem en la recerca de referents plens de bellesa, veritat i bondat.

El creador d’aquests premis fou Alfred Nobel, qui al seu testament va deixar escrit: 

«La totalitat del que queda de la meua fortuna quedarà disposada de la manera següent: el capital invertit en valors segurs pels meus testamentaris constituirà un fons i els seus interessos seran distribuïts cada any en forma de premis entre aquells que durant l’any precedent hagen realitzat el major benefici a la humanitat.»

Els descobriments, invents i avanços tecnològics, científics o mèdics sovint venen acompanyats de certa polèmica i qüestionaments morals: “açò és bo o no? Quin avantatge suposa? Quins inconvenients?” En la plataforma Adhyayana, d’evidències científiques d’impacte social, podem comprovar que la conclusió sempre és que cal fer-ne un bon ús.

Doncs bé, un fet semblant li va ocórrer a Alfred Nobel, que fou un reconegut químic, enginyer i inventor, que –entre els més de 355 invents– va inventar la dinamita, i va fer ús de la nitroglicerina com a precursora per a molts explosius militars. Els productes i invents de Nobel foren d’una enorme importància per a la construcció, mineria i enginyeria, però també per a la indústria militar. Amb tot això, va fer una gran fortuna, no absent del sentiment de culpa per la destrucció i el mal que alguns dels seus invents van suposar per a la humanitat. Per aquesta raó va crear la Fundació Nobel, al 1900, amb l’encàrrec d’atorgar una sèrie de premis anuals a les persones que millors beneficis hagueren fet a la humanitat en els terrenys de la física, la química, la medicina, la literatura i la pau. Així, va reflectir en aquest encàrrec les seues idees en contra de la violència.

Els premis Nobels començaren a atorgar-se en 1901, a excepció dels dos grans períodes de guerres mundials (1914-18 y 1939-45), amb gran reconeixement internacional. En 1968 el Banc de Suècia va decidir afegir el Premi Nobel d’Economia. L’atribució dels premis és a càrrec de diferents acadèmies científiques sueques i del Comité Nobel de Noruega (que atorga el premi de la Pau) i, com veureu al llarg dels propers articles, es donen a persones o institucions, arreu del món, que impacten en diferents camps i llocs del planeta.

[Imatge: Flickr]
[Altres referents per al Dia de la Pau]

By Zaida Mas

Mestra d'infantil i primària